Unicorn reial

Ha sigut un sucós tema de tertúlies. La xafarderia groga dedicada a una baralla entre reines per unes fotos amb les infantes unida al debat intel·lectual sobre el futur de la monarquia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La reialesa casa malament amb la raó. Atorgar títols institucionals i sous públics de per vida per un accident hereditari és semblant a reservar un espai per a cavalls en el zoològic polític i assegurar que procedeixen d’un llinatge d’unicorns. El simbolisme davant la lògica. Reminiscències d’un poder ancestral més pròxim al pensament màgic que no pas a la realitat. Al cap i a la fi, cada país amb corona modela la monarquia com li agrada. No deixa de ser curiós llegir les anàlisis de tants que han considerat la discussió entre Sofia i Letizia com una inadmissible falta de protocol. En el fons, una reivindicació de l’unicorn. Ja que no veiem la banya, almenys, exigim que es comportin com a tals. Res de vel·leïtats mortals.

Una altra cosa és especular sobre com s’hauria acollit la discussió si hagués sigut protagonitzada entre Joan Carles I i Felip VI. ¿Les crítiques haurien tingut la mateixa intensitat, la mateixa deriva i la culpa s’hauria decantat cap al mateix costat? ¿El color predominant en les anàlisis hauria sigut el rosa familiar, el groc del retret o el marró del poder? Per cert, ¿existien unicorns femelles? En realitat, no es perdona la visió de les ferradures que posi en dubte la llegenda.