Barcelona, en línia amb el món

L’objectiu comú de les polítiques urbanes de l’etapa democràtica ha estat la recuperació de l’espai públic a Barcelona: no tractar-lo com un element residual, sinó tot el contrari, revertir la situació de l’avinguda Meridiana perdent 4 dels seus 12 carrils i guanyant voreres i passos de vianants; convertir el Portal de l’Àngel, malgrat l’aferrissada oposició d’alguns comerciants, en un espai lliure de trànsit; desmuntar el viaducte del Guinardó, per a la satisfacció del veïnatge i  l’enuig d’alguns mitjans... 

Més enllà de les alternances a l’ajuntament, s’ha mantingut aquesta política. Sota la batuta de Xavier Trias, carrers tan emblemàtics com Balmes, la Ronda del Mig, el passeig de Gràcia i el de Sant Joan o la Diagonal varen protagonitzar exitoses reformes al guanyar, en quantitat i qualitat, espai per a les persones i contribuir al descens del trànsit dels vehicles privats. Una política alineada amb la de les principals ciutats europees, que ha tingut continuïtat en el mandat actual amb elements significatius. 

En primer lloc, l’acceleració del programa de carrils bici, que pretén facilitar-ne l’ús i millorar la seguretat viària. La segona novetat és la recuperació de l’oferta del transport públic que, a conseqüència de les mesures constrictives de la despesa municipal dictades pel ministre Montoro, havia experimentat un sensible retrocés. El fort increment de la demanda del sistema de transport  metropolità exigia una injecció d’oferta per prestar un millor servei i contribuir a desplaçar usuaris cap als modes sostenibles. S’ha fet un gran esforç per comprar més autobusos i dotar amb els recursos humans necessaris les operadores. 

   

 En aquest marc, l’operació més potent, per la seva extraordinària eficiència, és la de la connexió tramviària per la Diagonal. A més de captar 125.000 usuaris per dia, permet lliurar un significatiu nombre d’autobusos perquè TMB els pugui destinar a reforçar les seves línies. I tot plegat sense necessitat de nous recursos públics. Més enllà de la seva aportació al sistema de transport públic per superfície, la connexió entre les places de Francesc Macià i  Glòries constitueix una radical transformació d’un dels espais urbans més icònics de Barcelona. 

   

Hi hauria un abans i un després d'aquesta actuació. Tothom és conscient d'això. Malgrat el suport d'entitats veïnals barcelonines i dels ajuntaments metropolitans, l'operació ha xocat amb una doble negativa per part dels grups municipals. Dels qui s’hi han oposat sempre. I també dels que, tot i haver-se compromès a executar el tramvia en el seu programa electoral, sorprenentment no estan disposats a facilitar l’inici de l’actuació en aquest mandat.  Difícil d’entendre, ¿oi?

Notícies relacionades

Doble bufetada a Colau: ni tramvia ni multiconsulta

Colau implora a ERC que escolti "el clam social a favor del tramvia"

Jordi Borja ho té escrit: per als governs locals l’espai públic és l’examen que han d’aprovar per  ser considerats com a «constructors de ciutat». És evident que, aturant el projecte algú pensa –innocentment i erròniament– contribuir a suspendre l’alcaldessa Colau i potser el que fa és suspendre’s a si mateix.