La pobresa femenina no es resoldrà amb la recuperació econòmica

Pensar que la pobresa femenina disminuirà només amb la recuperació econòmica és un dels primers convencionalismes que hem de trencar. La taxa de risc de pobresa –mesurada com el percentatge de població que té uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana– és sistemàticament superior en el cas de les dones al llarg del període 2003-2016 (amb excepció del 2013) i, a més, té un caràcter cíclic menor.

La raó és que els homes tenen una vinculació més gran amb el mercat laboral; per tant, estan més subjectes al que pugui passar amb l’economia, mentre que l’arrel del problema de la pobresa femenina és sobretot estructural i té a veure directament amb la desigualtat que pateixen quan són mares tant en l’àmbit remunerat com en el de la cura. Això ens porta a pensar que possiblement la taxa de pobresa femenina seguirà enquistada entorn al 20%, on s’ha mantingut de mitjana els últims 12 anys –per tant, afectant una de cada cinc dones–,

mentre que la masculina podria reduir-se els pròxims anys fins a arribar als nivells precrisi, al voltant del 16%.

El segon convencionalisme que s’ha de trencar és que la taxa de risc de pobresa al nostre país és superior a l’europea. De fet, la taxa més gran de pobresa a Catalunya (i Espanya) en comparació amb Europa es dona només a les llars que tenen fills, ja que la taxa de risc de pobresa dels que no tenen fills és fins i tot inferior a Catalunya que a la Unió Europea. Això demostra les escasses ajudes i serveis de suport a les famílies amb fills petits que hi ha al nostre país, un fet paradoxal si tenim en compte que estem a la cua d’Europa en taxa de natalitat.

Famílies monoparentals

El col·lectiu de més vulnerabilitat econòmica són les famílies monoparentals (78% de les quals estan formades per mares), amb un risc de pobresa del 40%, el doble que una família formada per dos adults. Aquestes dones, encara que tinguin algun tipus de qualificació, tenen dificultats per trobar una feina compatible amb la cura dels fills, cosa que les obliga a triar una feina de perfil ocupacional més baix, generalment amb jornada reduïda i amb una remuneració més baixa. La vulnerabilitat econòmica d’aquestes mares es tradueix al seu torn en una elevada pobresa infantil.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les administracions públiques han de lluitar contra la pobresa amb mesures «preventives», és a dir, fer front a la discriminació que pateixen les dones en l’àmbit laboral i de la cura. Per això, les accions prioritàries que proposem són: més racionalització dels horaris laborals, l’ampliació dels permisos de paternitat intransferibles i obligatoris, l’eliminació de la bretxa salarial i la gratuïtat dels serveis públics de cura de nens i persones grans.

Aquestes són algunes de les conclusions de la ponència sobre La pobresa femenina com a resultat de la desigualtat de gènere que presento, conjuntament amb Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona, al Congrés d’Economia que se celebrarà el mes de maig vinent.