Gràcies per acompanyar els meus anys

Durant 42 anys han passat moltes coses. Algunes importantíssimes per a la humanitat. D’altres que han tingut, només, un interès temporal. Explico tot això per fer saber als lectors que deixo de publicar un article cada dia. En principi, la meva col·laboració a EL PERIÓDICO es reduirà a partir d’ara a tres articles cada setmana. Dimecres, divendres i diumenge.

He estat consultant els meus papers i, si no m’equivoco, el meu articulisme diari ha durat 42 anys. I em costa imaginar que aquesta continuïtat s’hagi produït no solament com un fet sinó també com un hàbit estimulant. Sempre he estat conscient que un articulista no és exactament un periodista.

Menéndez Pelayo va fer un atac increïble als periodistes, barrejant-los amb els articulistes. Els meus col·legues potser ja coneixen el que va dir, un dia, l’il·lustre Menéndez:

«Los periodistas, mala ralea diabólica, nacida para extender por el mundo la ligereza, la vanidad y el falso saber, para agitar y entontecer a los pueblos, para halagar la pereza y privar las gentes del racional y libre uso de sus facultades para levantar del polvo y servir de escabel osado a medianías y espíritus de fango, dignas de remover tal cloaca...».

Jo visc l’articulisme i he viscut el periodisme fent reportatges que no oblidaré mai. He estat a Berlín potser un dia abans, només, de l’alçament de la muralla que dividiria Alemanya.

Notícies relacionades

Espinàs publicarà tres dies a la setmana

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Article i reportatges, que és com dir observar, pensar, comparar. Algú va dir que les pàgines del diari són fulles caigudes de la Ciència. El periodista no té aquestes pretensions. 

Jo espero continuar el meu ofici amb la consciència que comparteixo amb els meus col·legues. Quina meravella aquest triangle enriquidor: observar, pensar i dir.