I els presos a Madrid, ¿què?

La decisió de la justícia alemanya sobre Carles Puigdemont i després la de Bèlgica i Suïssa (i aviat la Gran Bretanya) posen en relleu molts aspectes. Així, les esperances dels unionistes que com que el país germànic està governat majoritàriament per la dreta, Angela Merkel faria possible l’ordre d’entrega.

No saben que en altres països existeix la divisió de poders i que no hi ha la intromissió i influència del Govern sobre els tribunals que aquí és immensa i obscena (¿algú creu que que l’assumpte caigués en mans de la jutge Carmen Lamela o del jutge Pablo Llanera va ser casual?).

Una altra qüestió és la gran pèrdua de credibilitat internacional d’Espanya. Era un debat d’un tribunal espanyol davant d’altres països. Doncs bé, el relat fàctic, encara donat per bo i que per a mi és una fabulació, ha sigut valorat jurídicament de manera molt diferent, cosa que deriva d’uns valors universals d’entendre què és el dret... i que a Espanya s’han perdut.

I mentre que el cap de la banda, (si se’m permet l’expressió) o màxim líder de la suposada revolta i altres rellevants revolucionaris com a consellers queden lliures, ¿algú pot explicar per què segueixen a la presó altres actors més secundaris?

Entendre què està passant només és possible des de l’abundant violació de drets i llibertats allà, amb pretensions judicials preconcebudes i, a partir d’aquí, construint els fets i que amb un recargolament gran de la llei, han produït el disbarat judicial de criminalitzar uns pensaments (no només independentistes, sinó també simplement catalanistes). Han volgut fer veure el que jurídicament només veu la seva imaginació (l’inexistent delicte de rebel·lió) per justificar una acció indiscriminada que ara millora la jutge Lamela atribuint-li a Josep Lluís Trapero (després ho estendrà a altres) l’imaginari delicte d’«organització criminal».

Despropòsit i crueltat

Aquesta caça col·lectiva, la captura de nombroses persones aquí,  després de la resolució d’un tribunal alemany, queda més que qüestionat. Llarena ha sigut un peó important del Govern i Rajoy i la seva gent volien sang. El despropòsit i crueltat d’empresonar (ja fa diversos mesos que són a la presó) unes persones per les seves idees (i també pels seus errors i disbarats, tot i que aquests no són delicte), no pot seguir.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Estant en llibertat per resolució judicial Puigdemont i altres consellers en països democràtics on la separació de poders existeix de debò (a Espanya ningú creu en això), el manteniment de la presó a Madrid d’actors secundaris només té un nom: acarnissament o contumàcia deliberada en l’error.

Alguns d’ells van ser induïts a pensar que, si suavitzaven davant el jutge les seves idees polítiques, podrien quedar en llibertat. Van ser enganyats. Altres pensaven que el seu mal estat de salut inspiraria una mica de clemència; doncs no. Altres consideraven que haver sigut elegit pel poble (això es diu principi democràtic) podria fer pensar el magistrat que havia de possibilitar el compliment de les seves funcions, i tampoc.