La guerra que ve no ha començat avui
zentauroepp42917769 siria180414153601 /
D’entre tots els acudits de dentistes, n’hi ha un d’aplicable a la política internacional. Segur que se’n recorda, és aquell en què, abans de l’extracció d’un queixal, el pacient agafa l’odontòleg per les parts nobles i li diu: «¿Oi que no ens farem mal?».
Doncs una cosa així ha passat amb l’atac a Síria. Els Estats Units i els seus aliats estaven obligats a atacar Assad. S’havien compromès a no deixar passar un atac amb armes químiques. Havien de cobrir l’expedient davant les seves opinions públiques. Però s’havia de fer sense desencadenar una escalada bèl·lica amb Rússia. S’havia d’evitar fins i tot molestar els iranians.
Per això, l’atac s’ha concentrat en tres instal·lacions totalment buides i molt allunyades de les bases on russos i iranians tenen homes i material. I tenint en compte que el president Assad, després que Donald Trump l’amenacés amb antelació, ja havia buidat les bases, no hi havia gaires expectatives.
Els danys han sigut lleus. Tres ferits i cap mort. Gesticulació òbvia dels uns –«atac apropiat i proporcionat»– i dels altres –«favor als terroristes» i «violació de la llei internacional»–. Però poca cosa més. O sigui, un gran paperot.
S’ha evitat l’escalada. Per ara. Però tampoc hi haurà solució. Ja no per a Síria. L’atac ni tan sols garanteix que no es tornin a fer servir armes químiques. Si tres instal·lacions destruïdes –una de les quals ja no funcionava perquè l’havien inutilitzat els israelians– són el preu que ha de pagar Baixar al-Assad per massacrar amb gas els seus civils, és molt possible que no dubti a tornar a fer-ne servir.
Però no es facin il·lusions. La guerra que no va començar ahir arribarà. D’aquí uns mesos. O d’aquí uns quants anys. Els contendents només guanyen temps per prendre posicions. L’Iran, campió xiïta, avança imparable al Pròxim Orient a cavall de l’Iraq, Síria i el Líban. I els Estats Units, Israel i l’Aràbia Saudita volen frenar-lo, encara que no sàpiguen com.
