La recerca científica, a debat

La situació de les universitats espanyoles és delicada en molts aspectes, com el del finançament recurrent, les elevades taxes i la feble política de beques, la falta d’una decidida empenta de l’Administració en matèria de recerca (molt per sota dels estàndards occidentals), la precarietat laboral d’un professorat sense al·licients acadèmics i, sense anar més lluny, l’endogàmia en molts claustres.

És en la inversió en R+D, no obstant, on el problema és urgent. Que serveixi una sola dada per corroborar aquesta preocupació. La variació de la despesa pública en R+D entre el 2009 i el 2016 va baixar el 12,6% a Espanya, mentre que en el conjunt de la UE augmentava el 17,5%. 

A Catalunya, la qüestió també es dirimeix en altres termes, a partir de la política de la Generalitat d’incentivar, des del 2005, els Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), una xarxa de 40 organismes independents, amb models de gestió privats i voluntat d’impacte internacional. Les universitats –que en les últimes ajudes SGR, Suport als Grups de Recerca, no han aconseguit ni el 50% del total– es queixen de la tendència a promocionar els CERCA en detriment dels grups científics consolidats que assumeixen càrrega docent i produeixen més del 70% de les publicacions indexades.

El debat està sobre la taula, perquè hi ha el risc de primar un concepte d’excel·lència que, en un futur, podria convertir la universitat pública en una acadèmia docent sense la base d’una recerca de primer nivell.