No tot està guanyat per sempre

No és fàcil adonar-se'n, i menys encara acceptar-ho, que algunes conquistes aconseguides després de molts anys d'esforços i de lluites, en circumstàncies incomparablement més difícils que les actuals, no són estables ni està garantida la seva pervivència en el futur. Després de la mort del dictador Franco, al llit, no ho hem d'oblidar, i els difícils però esperançadors anys de la transició, les primeres eleccions democràtiques, l'aprovació de la Constitució i la victòria socialista el 1982 van obrir la porta a una sèrie de modificacions legislatives que van transformar l'estructura de l'Estat i van permetre homologar Espanya amb la resta de democràcies europees.

No és necessari fer-ne una relació exhaustiva ja que estan en la memòria i la vida de tots. Durant bastants anys hi va haver la sensació que els sectors més reaccionaris i menys demòcrates, encara que no havien desaparegut, estaven amagats, fins i tot acovardits, i no s'atrevien a afrontar les successives transformacions legals i socials ni a oposar-s'hi. El cop d'estat de Tejero -que sí que va ser violència, ¿oi?- va demostrar, entre altres coses, la debilitat del sector ultra.

El desencant creixent

No obstant, l'impuls transformador i el suport ciutadà van anar disminuint amb el pas dels anys i es va instal·lar progressivament una sensació de desencant i de distanciament respecte a la 'res publica', als assumptes generals o col·lectius, que no ha deixat de créixer entre els sectors progressistes en sentit ampli i que ha facilitat la reaparició i l'enfortiment dels sectors reaccionaris i ultres del nostre país. Cal dir, també, que la crisi de la socialdemocràcia europea i l'eclosió dels partits xenòfobs i racistes europeus han sigut factors coadjuvants.

Així, hem pogut veure com la llei de l'avortament era objecte de modificacions limitadores del dret de les dones al seu propi cos, com la llei laboral desfeia diversos avanços de l'Estatut dels Treballadors, com l'exclusió de les persones immigrants sense papers de l'accés a la sanitat pública anul·lava un dret humà fonamental, com l'autonomia de les CA i dels ens locals quedava seriosament limitada per lleis i altres disposicions amb voluntat clarament recentralitzadora, com mitjans de comunicació estatals de dretes recuperaven titulars i articles terribles en qüestions polítiques i en qüestions socials i morals.

I aquest clima de tancament, de retorn a les falses essències, de rebuig a qualsevol tipus de canvi i d'innovació, està repercutint greument sobre el sistema judicial que, des del Tribunal Constitucional al Tribunal Suprem i des de jutges individuals a l'Audiència Nacional, sembla que rivalitzi a dictar sentències i providències més pròpies del  XIX que del XXI. La conversió del procés  per part del PP en un assumpte judicial ha afegit més llenya al foc.

No és estrany, doncs, que, en aquest preocupant context, organismes de caràcter netament feixista, com la Fundación Franco, o apropiacions indegudes per part de la família del dictador, 'pazo' de Meiras, o condemnes a cantants o artistes, per parlar de casos recents, vagin guanyant terreny i disfrutin d'una certa acceptació quan mereixerien una reprovació absoluta i una exigència clamorosa de rectificació o, en el seu cas, d'il·legalització. 

Recuperar la capacitat de rèplica

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fins ara la ultradreta s'ha camuflat dins del PP, però ja ha creat un partit, Vox, i faríem bé de recuperar la capacitat de rèplica, de confrontació ideològica i de proposta positiva per no facilitar el seu creixement. Han aparegut, afortunadament, mobilitzacions ciutadanes impensables en els últims temps: la reivindicació de les dones per la igualtat de fet i no només de dret, o la dels pensionistes per incrementar la pensió segons l'IPC.

Valdria la pena que des de les forces polítiques de l'esquerra s'adoptessin mesures per coincidir amb la voluntat i preocupació ciutadanes, recuperar l'espai perdut i seguir avançant per l'aspre camí dels drets i les llibertats individuals i col·lectius.