Open Arms i el naufragi moral de la Unió Europea

Afortunadament, alguns membres de l’Administració de justícia italiana han recuperat el sentit comú i alguns principis fonamentals del dret, quan hi ha en joc una cosa tan simple com el dret internacional humanitari. La confiscació cautelar del vaixell sota acusacions barroques no tenia cap justificació, acusar Proactiva Open Arms i alguns dels seus membres de traficar amb éssers humans era un insult a la intel·ligència de qualsevol ésser humà.

L’objectiu d’aquesta acció, com la que s’està portant a la pràctica aquests dies a Grècia contra tres bombers sevillans acusats del mateix, és transparent, buidar el mar de testimonis incòmodes. Sobretot que ningú vegi que la feina bruta la faran les autoritats (sic) marítimes líbies, país on la CNN va mostrar imatges de subhastes de refugiats a tant la peça. Aquestes «autoritats», se’ls va dir a Open Arms, havien de «coordinar les operacions de rescat» a partir d’ara, amb llanxes armades donades per… Itàlia.

erò Itàlia té la seva part de raó, la Unió Europea no ha mogut ni mig dit per alleujar o repartir el flux de refugiats que segueixen arribant, ara a aquell país, des que fa uns dos anys l’acord amb Turquia va aconseguir frenar el flux cap a Grècia.

¿Repartirem aquests fluxos, una vegada arriben a territori comunitari? Es pot prendre com a criteri el volum d’habitants. No és el mateix que n’arribin 1.000 a Alemanya (que ja en va acceptar una mica més d’un milió), amb els seus 85 milions d’habitants, que si n’arriben 500 a Luxemburg o a Bèlgica. Però el que no és correcte és que tots, governs i opinions públiques, mirem cap a una altra banda. Que el tema contamini gairebé en la seva totalitat les campanyes electorals nacionals, com passa o ha passat a Itàlia, Hongria, Polònia, França i un llarg etcètera.

I són els governs els que han d’explicar als seus ciutadans que on veig un vaixell ple de gent excel·lent, altruista, dedicada a la penosa feina de salvar persones abandonades al mar, no puc dir que veig el braç marítim de les màfies, organitzacions i traficants reals, i que com a tals integrants de xarxes criminals aniran a la presó (amb condemnes, segons es deia, de… ¡10 anys de presó!).

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Això seria, cada vegada més, com acusar les oenagés i els seus coooperants de Metges sense Fronteres o Metges del Món d’actuar o haver actuat a Darfur, la República del Congo, Síria o l’Afganistan sense estar degudament col·legiats als col·legis de metges d’aquells països, i sense haver traduït i haver legalitzat els seus títols professionals degudament.

La Unió Europea està dilapidant cada dia més les seves pròpies regles morals.