Esperit crític en estat crític

El professor italià Nuccio Ordine, a Clàssics per a la vida (Quaderns Crema / Acantilado), escriu: «En lloc de formar pollastres d’engreix criats en el conformisme més miserable, s’hauria de formar joves capaços de traduir el seu saber en un constant exercici crític». I Josep Fontana, a L’ofici d’historiador (Arcàdia), subratlla que l’ensenyament als alumnes d’història no ha de consistir a «inculcar-los una sèrie de veritats establertes sobre el passat», sinó a alimentar les seves ments «amb la formació d’un esperit crític que els dugui a entendre que són ells mateixos els que han de judicar, amb l’experiència adquirida, el paisatge social que els envolta».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquestes alertes, en boca de savis com Ordine i Fontana, haurien de ser titulars de diari, tocs d’alerta informatius, notícies del dia, del mes i de l’any. I encara més quan, a les taules de novetats, no són els únics que apunten al mateix objectiu. Els lúcids articles de combat que l’emergent autora de ciència-ficció Kameron Hurley ha vist traduïts a La revolución feminista geek (Runas), els inesgotables assajos de la desapareguda Ursula K. Le Guin compilats a Contar es escuchar (Círculo de Tiza) i la noble, encesa i solidària defensa de l’activisme que Rebecca Solnit efectua a Esperança dins la foscor (Angle / Capitán Swing) són exemples de pensament crític encoratjat i exercit des d’àmbits menyspreats fins fa poc, com la literatura de gènere, el feminisme i la salut ambiental.

¿Brots verds en un procés de desertització? Afegiu-hi dos motors de pensament com La analogía, de Douglas Hofstadter i Emmanuel Sander (Tusquets), i el Gran Hotel Abismo (Turner), amb què Stuart Jeffries ha biografiat de forma crítica els crítics de la teòricament crítica Escola de Frankfurt, i no només tindran mitja dotzena d’excel·lents recomanacions de no-ficció per a Sant Jordi, també la fórmula secreta per avaluar-ho tot, llibres i estat de la qüestió. Aquesta fórmula, en fi, formada per quatre senzills termes de complexa aplicació: educació, cultura, política… i esperit crític.