Cuba; I tots van ser herois

La retirada de Raúl Castro del Govern i del Consell d’Estat cubans obre la incògnita de si el relleu suposarà canvis. La Revolució cubana i la figura de Fidel van marcar el segle XX. Cuba va trobar el seu espai al mapa mundial. David contra Goliat. Però el preu va ser altíssim: un país partit en dos; el que no era un heroi, era un «venpàtries»; una sèrie d’onades migratòries; la fuga permanent de talents i l’emmudiment de la següent generació.

La història de Cuba no pot explicar-se sense el bloqueig nord-americà i la recessió econòmica després de l’enfonsament del bloc socialista, en el que es va anomenar el «període especial». Després de  la crisi de Veneçuela, els problemes econòmics s’han aguditzat. Hi ha una gran dificultat a generar recursos. La majoria dels ingressos provenen de l’exterior: dels professionals que treballen a l’estranger, de les remeses que envien els familiars i del turisme.

Les diferències entre els cubans que tenen accés al dòlar i els que no, augmenten. L’existència de dues monedes és un calvari. Els treballadors públics o pensionistes cobren en pesos cubans. Els salaris públics difícilment superen els 40 euros al mes. El cubà «resol» i això ha sigut heroic, però li agradaria poder viure del seu salari.

L’èpica permanent que Fidel demanava a la població es va relaxar amb Raúl, que es va anar acostant a la realitat. Va autoritzar coses tan òbvies com la compra de telèfons mòbils i ordinadors, d’automòbils i vivendes. Va ampliar els permisos per a treballs privats (cuentapropistas). Va admetre la cessió de sòl en usdefruit per a pagesos i cooperatives. I,  sobretot, va ordenar la reforma migratòria, facilitant l’entrada i sortida dels cubans a l’illa sense permís previ.

Però Raúl no ha sigut Deng Xiaoping, iniciant una nova era. El nou Govern haurà de definir què entén per «desenvolupament». Alguns economistes li demanen reconèixer el mercat, l’existència de la petita i mitjana empresa i racionalitzar les companyies estatals inservibles. El restabliment de relacions amb els Estats Units no ha comportat un canvi radical com s’esperava. Ni tan forta ha sigut l’afluència de turistes «de la Yuma», ni tan terrible l’arribada de Trump. El més destacat, «el cop de porta» de Barack Obama, a l’anul·lar la llei peus secs, peus mullats, que permetia l’ingrés d’immigrants de l’illa si havien trepitjat la costa nord-americana. Això ha esquerdat el somni de moltes famílies. Implica que els seus fills hauran de lluitar des de dins  per un país millor.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’ambient de tornada a una guerra freda no ajuda, però en les famílies, en el món de la cultura i, sobretot, a les xarxes, es reconeix la pluralitat d’opinions. Això encara no passa a nivell oficial o al carrer. Continua una repressió de baixa intensitat contra la dissidència, amb detencions arbitràries de poques hores. Al març n’hi va haver 319. Els analistes que van profetitzar que Raúl podria redactar una nova llei electoral, una llei d’associacions polítiques o una llei de premsa, es van passar de tirada.

El substitut de Raúl serà Miguel Mario Díaz-Canel. Complirà 58 anys aquest 20 d’abril. No és militar. No havia nascut quan Raúl Castro, tres dècades més gran, va entrar victoriós a l’Havana. Díaz-Canel ha tingut detalls aperturistes. Com la seva aposta perquè els estudiants del blog La Joven Cuba, de la universitat de Matanzas –militants autocrítics del Partit Comunista–, puguin seguir publicant la seva pàgina. Encara que els seus primers discursos siguin oficialistes, molts entreveuen que hi haurà canvis, lents i pacífics. De l’excepcionalitat permanent es passarà a la gestió. De la llegenda a la realitat. Qui critiqui les realitzacions del Govern no podrà ser considerat per això «antirevolucionari». El temps passa. El poble cubà ha esperat la sortida natural de la primera generació en un costat i l’altre costat de l’estret de Florida, per garantir qualsevol canvi per via pacífica. Comença una nova era, i potser, es reconeixerà que tots van ser herois.