¿Contra qui juga el Barça?

Francament, a aquestes altures m’hauria sorprès el contrari. Ja sabem que aquesta final de Copa serà la més polititzada del segle. Els dies previs estan registrant una perillosa escalada de declaracions en les quals cap dels portaveus posa el focus en la final de la Copa del Rei, és a dir, un esdeveniment esportiu i festiu destinat a decidir el campió d’un torneig que sempre ha sigut tradicionalment la segona competició futbolística més important del país. Tinc la sensació que les declaracions dels uns i dels altres responen més a la pressió que reben (en un costat i en l’altre) que a una necessitat real de defensar-se o protegir alguna cosa o a algú.

El FCBarcelona intenta navegar en la fractura social catalana des de l’1 d’octubre. Sense gaire èxit. Per als independentistes, no s’ha mullat com ho hauria d’haver fet. Uns dies abans de l’1-O, amb ocasió del Girona-Barça, van coincidir a la llotja de Montilivi Carles Puigdemont, Carme Forcadell i Marta Madrenas. Van ser ovacionats llargament mentre tots junts entonaven les notes d’Els Segadors. Aquella nit s’esperava el president del Barça al capdavant de l’expedició blaugrana, però no va sortir en aquella foto al costat de Puigdemont i Forcadell perquè no va assistir al partit.

Arran dels incidents de l’1-O i la decisió de jugar a porta tancada, el comunicat de condemna del Barça va ser mal rebut pels uns i els altres. Fora de Catalunya es va interpretar com un cant a la independència. Per als secessionistes els gestos del club han sigut pocs i tebis. La grada del Camp Nou fa anys que crida independència al minut 17…

És ara quan Bartomeu s’ha mostrat més contundent. «Demanem respecte per les nostres Institucions, per la llibertat d’expressió, pel dret a decidir de tots els pobles, per les majories i minories, per la discrepància, per la llibertat de les persones, pel significat de la paraula justícia, que permeti acabar amb la insòlita situació de presó preventiva que pateixen, no només els polítics, sinó també l’expresident Rosell». Sona que el Barça tingués algun rival més que el Sevilla dissabte.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta versió Bartomeu arriba arran de l’escalada de declaracions de Javier Tebas amb les seves mesures per evitar la previsible xiulada a l’himne: «S’hauria d’aplicar el 155 dins del Wanda Metropolitano». Fins i tot el sevillista ministre de l’Interior ha sigut més prudent que Tebas, manifestant-se en contra de la suspensió del partit en cas de xiulada.

No entenc ni comparteixo els xiulets a un himne. Em molesten quan és al meu o al d’altres. No entenc que es demani respecte quan un no és capaç de garantirlo. I el que entenc encara menys és que els protagonistes d’aquesta desagradable història no hagin aprofitat per despolititzar la final, allunyar pilotes i predicar amb l’exemple del respecte. Maleïdes banderes.