50 anys després del Maig del 68

Una de les reflexions més precises sobre el Maig del 68 l’ha formulat el filòsof francès Edgar Morin: «Allò va ser més que una simple protesta, però menys que una revolució». Cinquanta anys després dels fets que van agitar el panorama social i polític francès, ens plantegem què queda d’aquell moviment estudiantil i obrer, i en què van canviar les coses després del «gran estremiment», en paraules del sociòleg Pierre Bordieu, que va tenir l’epicentre a França i que amb més o menys diferències es va produir també en altres llocs: des dels Estats Units, amb el rerefons de la guerra del Vietnam, fins a Mèxic, Itàlia, Alemanya o la Primavera de Praga.

Les turbulències de Maig del 68 –nascudes del situacionisme i la contracultura, de la insatisfacció burgesa i el descontentament popular– van introduir la idea d’un nou tipus d’estructura social de factura llibertària, una crítica al sistema capitalista que valorava la importància de l’individualisme amb un canvi de costums que es va concretar en el lema La imaginació al poder. Cinquanta anys després, l’evocació d’aquell mes històric –dels seus antecedents i de les seves conseqüències, del seu llegat ideològic– es debat entre la nostàlgia i la revisió d’un moviment que, a la llarga, ha sigut engolit com una icona pop pel propi sistema que es combatia. Queda la destrucció de les cotilles morals però també l’assentament d’un neoliberalisme econòmic que és, així mateix, fill del 68.