MIRADOR
¿Qui era el meu pare?
susan-faludi
La periodista Susan Faludi (Nova York, 1959) va perdre de vista el seu pare quan aquest es va divorciar de la seva mare a mitjans dels anys 70. El comiat va ser brutal: el pare es va colar amb un bat de beisbol al domicili famíliar per apallissar l’home que sortia amb la seva exdona; veient que es tractava d’un paio fornit, va canviar el bat per la navalla suïssa que portava sempre a sobre i el va apunyalar. Després d’això, Susan va mantenir amb ell el mínim tracte possible. El 1989, Steven Faludi –un jueu disfressat de gentil que en realitat es deia Istvan Friedman– va tornar a la seva Hongria natal i, als setanta i pocs anys, es va sotmetre a una operació de canvi de sexe a Tailàndia, on la circumcisió va obligar a buscar pell per altres parts del cos per fabricar-li una vagina en la qual ningú tindria cap mena d’interès per entrar-hi, ni ell ho pretenia, ja que era vell i heterosexual.
A aquestes altures, el senyor Faludi s’havia convertit en un enigma tan absolut com inquietant per a la seva filla, que va decidir escriure un llibre per descobrir qui era el seu progenitor, ja que era conscient que no en sabia gairebé res. Aquest llibre, finalista del Pulitzer el 2016, es titula A la cambra fosca, l’ha publicat Periscopi (Anagrama en castellà) i constitueix una recerca fascinant, amb més preguntes que respostes, d’un subjecte incomprensible la peripècia vital del qual deixa aclaparat a qualsevol. I, amb més motiu, a la seva filla, que conclou que el seu pare tenia seriosos problemes d’identitat a molts nivells i, en el fons, no sabia bé qui era.
Molta gent, quan mor el seu pare, es queda amb la molesta sensació que mai el va arribar a conèixer. Mai va tenir lloc aquesta conversa somiada en què tots els enigmes s’aclarien i un entenia per fi qui era el seu progenitor. Steven Faludi és un cas extrem, però qualsevol per a qui el seu pare difunt sigui un misteri pot enganxar-se a A la cambra fosca. El senyor Faludi va viure a l’Hongria ocupada de l’infame regent Miklos Horthy, va fugir a Dinamarca, va passar pel Brasil, va voler ser cineasta i va acabar retocant fotos per a Vogue a Nova York. Antifeminista de dretes, va canviar de sexe perquè, com li va dir a la seva filla: «Des que soc una senyora, tothom és més amable».
