Anàlisi
El futur de l'energia nuclear a Catalunya
/
L’1 d’agost del 2017 el Parlament va aprovar la llei 16/2017 de canvi climàtic de Catalunya. El desembre del mateix any el Govern espanyol va presentar un recurs d’inconstitucionalitat que afectava un gran nombre d’articles que el Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment.
Una notícia recent –que ha passat molt desapercebuda– és que el mateix Constitucional ha decidit –el 21 de març– aixecar la suspensió, amb l’única excepció de l’apartat referent a la prohibició de donar permisos d’exploració per obtenir gas i petroli amb tècniques de fracking, que es manté suspès. L’aixecament de la suspensió, malgrat aquesta excepció, és una molt bona notícia.
Una de les característiques de la llei de canvi climàtic de Catalunya és que aposta decididament no només per la descarbonització del sistema energètic, sinó també per la desnuclearització a favor d’un model cent per cent renovable. En concret, la llei obliga a elaborar un pla de transició per al tancament de totes les nuclears no més tard del 2027.
Les polítiques a nivell espanyol no van en absolut en aquest sentit. Encara no s’ha elaborat una llei espanyola sobre canvi climàtic, però la política de l’actual Govern a favor de l’energia nuclear és clara. A això s’afegeix que l’informe de la comissió d’experts per a la transició energètica, nomenada pel Govern i que recentment ha elaborat les seves conclusions, considera l’energia nuclear un element clau en el sistema energètic de les pròximes dècades de manera que, als escenaris que planteja per a l’any 2030, la potència nuclear espanyola es manté inalterada.
L’accident de Fukushima va ser una advertència més dels perills de l’energia nuclear que ha portat diversos països a revisar la seva política energètica. Aquest greu accident se suma a altres d’anteriors (com el de Txernóbil) i a una multitud de problemes, com la falta de solució a l’emmagatzematge dels residus radioactius de llarga durada (¡una herència enverinada que deixarem a les generacions futures per a milers d’anys!), els impactes de la mineria d’urani i els excessius costos econòmics (molt sovint socialitzats) d’aquesta font d’energia.
La política contra el canvi climàtic ha de ser una oportunitat per allunyar-se d’un model energètic centralitzat i basat en energies no renovables i d’elevat impacte am-
biental i avançar cap a un model descentralitzat basat en les energies
Notícies relacionadesrenovables de baix impacte ambiental.
Catalunya és un dels països més nuclearitzats del món. L’energia nuclear representa aproximadament la meitat de la generació elèctrica. Ara tenim una llei vigent que obliga a planificar-ne el tancament en menys de 10 anys. L’objectiu és ambiciós i, quan tinguem un govern, aquesta hauria de ser una de les seves prioritats. La llei de canvi climàtic es va aprovar sense cap vot en contra i amb l’única abstenció de l’avui encara més minoritari Partit Popular. Esperem que el seu contingut no fos només retòric sinó un compromís real.
