Investidura simbòlica, investidura real

El llarg camí cap a la investidura d’un president de la Generalitat ja esgota les seves últimes tortuositats. Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ultimen les dates d’aquesta investidura que volen que sigui simbòlica (per posar en evidència el que consideren la «repressió» de les institucions de l’Estat) i al mateix temps efectiva per evitar la repetició electoral, un escenari que si més no públicament ningú diu que el vulgui. El 3 de maig és el primer dia marcat en vermell al calendari: és quan l’independentisme vol validar la investidura a distància a través de la reforma de la llei de presidència. Abans, el Consell de Garanties Estatuàries ha d’emetre un dictamen (que no és de compliment obligat) respecte d’aquest moviment legislatiu. Una reforma simbòlica, ja que en el cas que s’aprovi segur que no serà publicada al DOG (controlat pel Govern central) i per tant no serà vàlida. A més a més, es dona per fet que hi haurà recursos davant el Tribunal Constitucional.

Així que després del simbolisme de l’Estat impedint la investidura de Puigdemont arribaria, en principi, la investidura real. Que la Mesa del Parlament hagi aprovat la delegació de vot de Toni Comín és un pas que permet a JxCat i ERC no dependre de la CUP per investir un diputat que no sigui Puigdemont. El 22 de maig és el límit. Tot indica que fins llavors Catalunya continuarà sense un Govern efectiu, presa d’aquest estèril joc de simbolismes, polsos i xoc institucional.