El debat de la llengua
Europa qüestiona la immersió
El Parlament Europeu pregunta a la Generalitat per què no es garanteix un mínim de classes en castellà
zentauroepp4263515 barcelona 22 03 2006 sociedad reportaje sobre escuelas qu170730010645 /
L’espantall del ministre Méndez de Vigo quan va reobrir el debat sobre l’ensenyament en castellà per després concloure que no hi podia fer res és una altra prova de la covardia del Govern Rajoy. Perquè la solució no passa per canviar la llei d’educació de Catalunya, sinó per complir les sentències que garanteixen un mínim del 25% del total d’assignatures en castellà. I com que el ministre d’Educació és des de fa sis mesos, en virtut de l’aplicació de l’article 155, el màxim responsable de les escoles catalanes, l’obligació és seva i de ningú més. Si el PP va posar sobre la taula aquest assumpte, que sempre crida tan l’atenció, no és perquè pensés fer res sinó només per donar pressa als independentistes a formar Govern i així poder aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat amb el suport del PNB. Però la discriminació que pateix el castellà a Catalunya no és un entreteniment polític sinó un fet objectiu.
Per això és tan important que dimarts l’Europarlament, a petició de l’Assemblea per una Escola Bilingüe, decidís preguntar a la Generalitat per què no garanteix un mínim de classes en castellà. Si la resposta no és satisfactòria, enviarà una missió a investigar. L’escola monolingüe obligatòria, només en català, la mal anomenada immersió, és un model inexistent en societats bilingües europees, amb més d’una llengua oficial.
Entretots
La marginació del castellà que practica la Generalitat, que és l’idioma de la meitat dels catalans, és un cas sense comparació. També els catalanoparlants tenim l’obligació d’obrir els ulls i dir-ho. Si fos al revés, no ho toleraríem. Ja n’hi ha prou d’hispanofòbia o hipocresia. Perquè alguns que no qüestionen des d’una suposada esquerra la immersió porten els seus fills a escoles privades trilingües. La immersió no respecta els drets lingüístics, afavoreix un fracàs escolar més gran dels castellanoparlants, no garanteix el correcte aprenentatge del castellà dels joves catalanoparlants (les proves PISA es fan només en català) i xoca amb la Catalunya bilingüe que tots volem.
