Contrapunt
Canvis econòmics vertiginosos per apujar les pensions
Res per aquí, res per allà...on és la pensioneta?Com si es tractés d'un truc de màgia, de sobte han aparegut en el projecte dels pressupostos de l'Estat per al 2018 més de 1.500 milions d'euros per poder incrementar un 1,6% l'import de les pensions aquest any i el següent. Fa tan sols unes setmanes era gairebé literalment impossible, segons el Govern, atendre aquesta demanda que s'expressava cada vegada amb més força als carrers. És més, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, reclamava fins i tot a l'oposició que actués amb serietat i sentit d'Estat i no prometés coses que no podria complir si no era a base d'incrementar els impostos. Però, ¡oh, sorpresa!, per convèncer el PNB, amb molts menys diputats al Congrés que Ciutadans però amb els suficients per impedir aprovar els comptes de l'Estat, el Govern ha sabut trobar els diners entre els plecs del projecte pressupostari per aconseguir l'impossible i, alhora, el que exigeix la Constitució: l'actualització de les pensions perquè la gent gran no perdi poder adquisitiu. Veient aquesta oferta, ni el penebista més anti-155 s’hi podia resistir. I així ha estat. Ha aparegut la pensioneta, una mena de gràcia del Govern als més de vuit milions de jubilats amb pensió contributiva consistent en una pagueta extra equivalent a uns 200 euros a l'any en molts casos, que per a una pensió mitjana que voreja els 1.000 euros no està malament. Això sí, no es tracta d'una mesura que es consolida, sinó que respon a una decisió exclusivament política del Govern de Mariano Rajoy, que en cap cas no comporta mantenir-la un cop passin les pròximes eleccions.
Perquè no sonés tan estrany aquest canvi d'actitud, Montoro, fidel a la seva consigna que qualsevol nova despesa ha de tenir el seu corresponent ingrés, ja va avançar en la roda de premsa del Consell de Ministres que una fórmula per sufragar aquest cost addicional, xifrat en uns 1.500 milions d'euros anuals, es crearia un impost a les grans empreses tecnològiques que es dedicaria íntegrament a la Seguretat Social. Aquest tribut que promou la Comissió Europea està encara molt verd, i, en tot cas, les previsions de recaptació total per als 28 països de la UE rondarien els 5.000 milions d'euros. Tenint en compte que el PIB d'Espanya equival a poc més del 7% del conjunt de la UE, el que li correspondria d'aquests 5.000 milions no arribaria ni a 500. Fins a assolir els 1.500 de la pujada de l'1,6% de les pensions només en un any encara falta molt. I, si es té en compte que el dèficit de la Seguretat Social el 2017 ja va superar els 18.000 milions d'euros, la referència a l'impost tecnològic com una de les grans vies de solució sona, com a mínim, a poc realista.
Però de moment l'efecte ja està creat: la imatge d'un Govern més dialogant del que se li atribueix, i capaç de pactar amb partits nacionalistes si aquests no rebutgen de ple la Constitució. Caldrà esperar les liquidacions de l'exercici del 2018 per poder comprovar quines parts d'aquesta mesura eren propaganda o realitat.
