Soraya i Cospedal, iguals per al maig

Dos de maig. Soraya i Cospedal no es miren, ni se saluden, ni es parlen. Formen part del mateix govern i no només estan baralladíssimes, sinó que a més no ho dissimulen. Volen deixar clar que es detesten, fins i tot en públic. Com la cosa més normal. Quan el neopresident postCifuentes fa el seu discurs, només una cadira separa Soraya i Cospedal, que, insistim, simulen viure en un món on l'altra no existeix. És més, quan Soraya presideix el Consell de Ministres perquè Rajoy no hi és, Cospedal ni es presenta. Delicadesa pura.

Fa tot just tres setmanes, Leticia va estar al costat de Cifuentes i no la va mirar. No es tracta de no saludar-se ni parlar-se, la qüestió és no mirar-se. Es tracta de no mirar, com a tossuda modalitat de negació de la realitat. Cada una sota el seu pentinat iglú s'aïllava de la persona que tenia al costat. Com quan els nens es tapen la cara i creuen que no se'ls veu.

Defugir la realitat

Per la seva part Letícia va tenir la seva jornada tràgica contra la reina Sofia, evitant espasmòdicament que la reina mare es fes una foto amb les seves netes. El Rei incòmode. Esquivar obstinadament la foto era, de nou, voler defugir la realitat.

Observem que el món ideal de les dones que governen, pot tenir algunes excepcions. Algunes d'elles les tenim aquí.

Em diran que, si no s'avenen, no cal que facin teatre. Resulta que el protocol neix perquè els que no es portin bé, actuïn educadament. Noblesa obliga.

Un sou públic

¿Saben que totes elles cobren un sou que paguem els ciutadans espanyols? ¿Saben la sensació que transmeten dues membres d'un mateix govern, que no es dirigeixen la paraula?  ¿Imaginem la descoordinació governamental que s'ha de produir? ¿Saben la sensació que tenen els ciutadans al veure dues membres d'una mateixa família reial bufant-se a la cara? ¿Aquesta és l'educació que volen transmetre a la ciutadania? ¿En realitat són vostès tan creients com diuen?

El país està en una crisi política, econòmica i constitucional sense precedents, i vostès es dediquen a comportar-se com si fossin concursants de Supervivientes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És cert, pot ser que tot això tingui un punt masclista. Però mirin, tot això també val per aldistanciament Puigdemont-Junqueras. Fa mesos que deixen veure l'estancament, la disconformitat i la incomunicació.  Fa mesos que destil·len el missatge que el vot independentista segrega en lloc d'agregar. Finalment, acord in extremis. No, ja es portaven malament abans de declarar la república.  Malgrat que un sigui a la presó i l'altre a Alemanya, la llunyania psicològica és més gran que la física. Formaran govern dos líders que tampoc no se suporten.

El PP s'enfonsa, la monarquia es retrata i Catalunya continua agenollada. Ei, i no es parlen.