LA MILLORA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
Govern obert: un repte que requereix velocitat de coet
És necessari aprofitar les potencialitats de les TIC perquè les institucions connectin amb la ciutadania
fadrique43308533 leonard beard dibuix opini de dilluns180513144533 /
Ja fa gairebé 10 anys que Obama va aplicar el concepte govern obert. Durant la setmana del govern obert, impulsada per l’Aliança per al Govern Obert en l’àmbit mundial, ens podem preguntar en quina mesura han evolucionat les institucions i si s’ha aconseguit una connexió més gran entre elles i la ciutadania amb la irrupció de les TIC.
El govern obert sorgeix a partir de l’adopció de la filosofia del moviments 'open', com el programari lliure i la Viquipèdia, als principis de la democràcia. Suposa millorar l’administració utilitzant les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), però a més implica innovar aplicant els conceptes d’internet: compartir, cocrear, obrir processos
L’'open government' és una nova estratègia d’interacció entre el sector públic i la ciutadania, caracteritzada per l’establiment de canals de comunicació i contacte directe entre ells, en què s’intercanvia informació de manera transparent i es provoquen reaccions en temps real que fonamenten decisions més encertades i conformes amb les necessitats de la ciutadania.
L’'open government' resulta útil per combatre la corrupció a través de la transparència
Si haguéssim de definir el ‘govern obert’ en tres paraules serien: transparència, col·laboració i participació. Les accions i les estratègies per aconseguir aquests principis impliquen obrir en diferents aspectes les institucions públiques: obrir les dades públiques –'open data'–, obrir els processos –transparència i agenda públiques– i obrir les decisions dels governs –participació en línia i cocreació de polítiques públiques.
Apostar per l’'open government' no només és una oportunitat d’aprofitar les potencialitats que ens ofereixen les TIC perquè les institucions connectin amb la ciutadania, també suposa el repte d’adequar l’administració pública a la dinàmica de la nova societat xarxa i en conseqüència de les noves demandes de la societat.
Alguns dels avantatges enunciats del ‘govern obert’ per a la ciutadania són: resulta útil per combatre la corrupció a través de la transparència tant com una forma de prevenció i oportunitat per detectar possibles casos, l’accés fàcil als comptes públics ens permet seguir la destinació dels seus impostos, l’accessibilitat de manera senzilla i àgil a les dades obertes permet conèixer o revisar, controlar, utilitzar, ajudar a millorar, fins a oferir informació que pot beneficiar a la societat o a la gestió, incrementa l’apoderament de la ciutadania a través de la seva participació activa en la construcció de les polítiques públiques i millora la legitimitat dels governs fruit d’ampliar informació i formes de connexió.
La ciutadania valora i reclama el govern obert, l’últim estudi del qual disposem, 'Estudi de la Demanda i Ús de Govern Obert a Espanya' (2013), conclou que la transparència s’associa a una millora de l’administració pública –un 70,3% considera que la transparència milloraria l’eficiència i un 72,1% afirma que milloraria la confiança–, existeix una demanda de més formes de participació –un 81,4% reclama canals de participació adequats–, la majoria de les persones consideren positiva la participació: un 77% considera que millora l’eficiencia.
La participació en línia no és molt elevada numèricament, però sí significativa. Segons l’últim CIS (maig 2018) només un 5,5% ha participat en espais de discussió política a internet els últims 12 mesos. Un 18,8% podria fer-ho, davant d’un 71,9% que mai no ho farà. Però respecte a si les persones internautes tenen interès en les qüestions polítiques, un 53,6% estan interessades en política, davant un 34,8% que no.
Existeixen algunes experiències exemplars de ‘govern obert’ que m’agradaria compartir, per il·lustrar el canvi possible, encara que la majoria de les institucions no s’han transformat.
Digiwhist, com a exemple d’'open data', recupera les dades de contractació pública de tot Europa a través d’una eina que permet descobrir irregularitats en els contractes públics.
Nodo Euskadi de Goteo o Lan Irekia. Destinat que projectes de la societat civil es puguin finançar a partir del procomú i de les aportacions ciutadanes.
Notícies relacionadesA Gavà la ciutadania disposa d’un entorn interactiu que permet seguir a què es destinen els seus impostos, partida per partida, factura per factura. S’ha
aconseguit que aquest concepte ajudi a apropar els governs a la ciutadania? No, no suficientment, perquè els canvis tecnològics han transformat la societat a una velocitat de coet i les institucions es mouen a ritme de carro de cavalls. Mentre les experiències en xarxa i de concreció flueixen en l’àmbit privat tant d’empreses com de societat civil, urgeix que les administracions assumeixin aquest repte amb rapidesa.
