Barcelona: a un any de les municipals

Si avui hi hagués eleccions municipals, tres forces polítiques podrien aspirar a ser el partit més votat a la ciutat de Barcelona, tot i que cap d’elles amb una majoria que li assegurés un mandat estable per als anys següents. Ada Colau parteix amb cert avantatge però amb tendència a retrocedir, al revés que ERC i Ciutadans, que creixerien notablement en relació amb el 2015. A més distància apareix el PDECat, que podria patir un descens important respecte dels últims resultats de Xavier Trias, mentre que el PSC i la CUP millorarien lleugerament. El PP es quedaria sense representació a l’Ajuntament de Barcelona.

Es constata que, en general, les tendències dels diferents partits són les que es van donar en les eleccions catalanes del 21-D, fet que posa en relleu una certa dependència de l’escenari local respecte a la política general. Ara bé, amb algunes peculiaritats. En la valoració de la gestió municipal i, encara més, de l’actuació de l’alcaldessa es denota una polarització més marcada per l’eix ideològic que pel nacional. Els més crítics, amb diferència, són els votants del PP, Cs i el PDECat mentre que els de la CUP, ERC i el PSC són més conciliadors amb la gestió del govern municipal i els comuns, lògicament, són els més favorables. La majoria coincideix que en les eleccions municipals tindran més en compte els temes de política local que d’àmbit nacional, si bé entre els votants de Ciutadans, la CUP i ERC bastants admeten que els pesaran més les qüestions relacionades amb el procés independentista.

Cs i ERC, bon posicionament de marca

Colau no ha aconseguit fins ara generar prou confiança i credibilitat en la seva actuació, cosa que en termes electorals es tradueix en una baixa fidelitat de vot, algunes fugues i bastanta indecisió. Al contrari, els seus principals adversaris, ERC i Ciutadans, compten amb un bon posicionament de la seva marca i es veuen afavorits tant per una fidelitat alta entre el seu electorat com per vots procedents d’altres formacions polítiques. El partit taronja té al seu favor que pràcticament no cedeix vots a ningú, compta amb una fidelitat molt alta i rep la meitat dels vots que va tenir el PP el 2015. També recull alguns vots procedents de CiU i del PSC. Cs el podria afavorir, a més, la doble condició de ser reconegut com a única opció constitucionalista i única opció de dretes amb possibilitats de victòria. ERC, encara que té una fidelitat alta i rep bastant més vots dels que cedeix, té més competència en els seus espais, especialment de la CUP i els comuns.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El PDECat retrocedeix de les primeres posicions i apareix en una posició molt feble, fins al punt que en intenció directa de vot es veu superat per la CUP. A part del PP, és la formació que reté menys vots i té un electorat més indecís. La direcció dels vots que cedeix (ERC, Cs i la CUP) denoten les diferents sensibilitats que fins ara convivien en aquesta formació.

En tot cas, l’any que ens queda per les eleccions serà clau i intens, ja que cap formació no parteix com a clara favorita. Les tendències generals tenen massa pes en l’àmbit municipal. I Colau fins ara no ha aconseguit deslliurar-se’n.