Primavera Sound: història de dues ciutats

Poques situacions expliquen millor els universos paral·lels que són el Primavera Sound i el veí barri del Besòs que la que s’ha produït aquesta setmana. El mateix esdeveniment que un any va amenaçar d’expulsar del seu cartell a un grup de Carolina del Nord per anunciar que actuaria a Barcelona cinc mesos després, no ha tingut problema i fins i tot ha facilitat que Capullo de Jerez canti al Centre Cívic Besòs un dia després d’haver-ho fet al festival.

Només set carrers més amunt del Parc del Fòrum, tot és diferent. Les entrades VIP + hotel + vol + trasllats que han pagat els estrangers amb pressupost costen més del que molts veïns del barri guanyen al semestre. Pels 140 euros que costa el sopar amb maridatge que proposa el xef Diego Guerrero, al bar Nino de la rambla de Prim et posen les vint tapes de la carta (orella, mandonguilles, chocos, cargols...) i encara te’n sobren. Ningú al barri es gastaria 85 euros per veureCapullo de Jerez al Primavera. Pot ser que un 0,000001 del públic del festival sàpiga que existeix del Centre Cívic Besòs. El que hem dit, mons paral·lels. Pocs racons de la ciutat expliquen millor la desigualtat social.

Les dues actuacions del ‘cantaor’ tenien el mateix format (guitarra, calaix i ‘palmas a su vera’), però van ser ben diferents. A l’Auditori del Fòrum, ambient de ponència en una convenció d’uròlegs. Al centre cívic, ambient de reunió de veïns al replà de la finca. Allà, gent de trenta anys amb samarretes del seu grup indie favorit. Aquí, nenes gitanes i àvies paies amb bastó. Allà, refrigeració de sobres. Aquí, calor i vanos. Allà, centenars de butaques buides. Aquí, quan ja no quedaven cadires, un gitano es va colar al magatzem, en va agafar una i la va plantar a primera fila.

El repertori també va ser similar, però si a l’Auditori calia girar-se per comprovar que en aquella platea silenciosa hi havia 1.500 persones, al centre cívic costava creure que 200 armessin aquell xivarri picant de mans i animant Capullo amb crits de tot tipus: ‘ales’ i ‘oles’, ‘tomas’ i ‘vayas’, ‘vivas’ a Utrera i a Jerez. Al festival ningú no es va posar dret fins al final del concert. Al centre cívic, més de 50 es van quedar sense cadira i, ja que estaven drets, van ballar tant com van voler. Sobretot, aquella mare gitana amb les sabates negres de taló guardades a la bossa.

"Avui està inspirat!"

A l’Auditori només els de la primera fila podien intuir la mirada entremaliada del ‘cantaor’ abans de deixar anar algun vers pícar. Al Besòs la coneixien de sobres i la buscaven. La seva missió era provocar que Capullo donés el millor d’ell mateix. I ho van aconseguir ràpidament. En totes dues actuacions, els tangos van ser el més celebrat del repertori, encara que els seus cants sobre les vides carregades de sofriment van calar molt més divendres. "Avui està inspirat!", va xiuxiuejar algú a la sisena fila. Ahir també, però aquí el van portar en l’aire fins que va acabar dret, ballant i cantant sense micròfon.

Notícies relacionades

Ruiz Tobarra, la jutge que posa llum a la dana

Desunió i incògnites

A l’Auditori, després de 50 minuts li van dir que calia acabar. I Capullo va respondre que necessitava cantar la seva oda madridista. Un espectador li va llançar una samarreta del Reial Madrid i, en contra del que es pogués pensar, va ser el moment més intens del recital. A Besòs, un tipus li va demanar que s’atrevís amb els seus cants a Cristiano Ronaldo i Sergio Ramos. "¡Cal ser valent!”, va exclamar una altra dona. “¡És clar, és clar!”, va acceptar ell. Però abans va llançar un ‘cante’ sobre el 'procés': "Señor Puchemón / Señor Puchemón / Vente pa mi casa / Cómete un puchero / ¡Y se te olvida to!".

Al finalitzar el concert, més de la meitat del públic es va quedar a la porta del centre cívic comentant la jugada, assaborint el que havien viscut, fixant la vetllada a la memòria i, de passada, socialitzant. Al Primavera Sound, quan el ‘cantaor’ va deixar l’escenari, la gent es va posar a córrer. ¡A Ezra Furman! ¡A veure el final deHinds! La frenètica gimcana de l’empatx musical havia començat.