La comunicació de la ciència
Els interessos que poden influir sobre el contingut de les publicacions d'investigacions científiques han de fer-se explícits
nualart-9-6-2018
Els resultats de la investigació científica tenen efectes importants en molts aspectes de la nostra vida individual i social i per tant la informació que arriba als ciutadans pot tenir una incidència important en la forma en què prenen decisions. El nostre és un món en què les tecnologies de les comunicacions canvien molt la forma en què comuniquem els resultats de la ciència i cal reflexionar com ho fem. Però aquesta comunicació no es fa en una sola direcció, sinó que la recerca es fa en un entorn social que té una influència decisiva en les seves activitats. Les condicions com es desenvolupen aquests fluxos de comunicació han estat analitzades en un document que acaba de publicarl’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
La comunicació dels resultats de la investigació científica es fa a diferents nivells. Per la seva mateixa naturalesa d’empresa global, aquests resultats no existeixen fins que no es publiquen i aquesta publicació es fa en revistes en què s’utilitza un llenguatge que prioritza la precisió i el rigor. Sovint comprendre’ls necessita una formació complexa, per exemple quan es fa servir un llenguatge matemàtic especialitzat. Per tant, per fer arribar aquests resultats al ciutadà no especialista és necessari fer un treball de traducció dels conceptes i resultats al llenguatge usual i això pot no ser una tasca fàcil. Sol ser un treball pel que hi ha especialistes que són de vegades científics i de vegades periodistes. Hi ha bons exemples dels dos casos.
El que un agent social defineix com a prioritari acaba per influir sobre la investigació que es fa.
Els resultats de la ciència també són importants per a les seves aplicacions. Això fa que certs resultats siguin confidencials o que es publiquin en forma protegida com en el cas de les patents. Quan els resultats que tenen a veure amb qüestions d’interès per a la indústria es publiquen, es poden produir conflictes d’interès que es donen amb certa freqüència.
També hi ha investigacions que es duen a terme amb la intenciód’aconsellar polítiques determinades. Això va des d’informes concrets, necessaris per prendre decisions puntuals o bé per orientar el públic o les decisions polítiques. Sovint veiem informes sobre medi ambient, medicina, alimentació o energia, entre d’altres. En aquest cas pot ocórrer que les conclusions vagin en la direcció d’aquells que han encomanat l’informe. Aquest tipus de publicacions esbiaixades planteja problemes evidents de tipus ètic. Hi ha altres tipus de publicacions que són reflexions generals sobre els possibles efectes de noves tecnologies que acaben requerint decisions polítiques. El cas de les tècniques de reproducció assistida o d’intel·ligència artificial són casos molt clars. Aquests informes es basen en les informacions disponibles en un moment donat i en concepcions del món determinades que cal fer explícites.
D’altra banda, actualment l’activitat científica es duu a terme en un marc de lleis i reglaments que defineixen la forma en què es pot conduir la investigació. En són exemples la investigació sobre individus o mostres humanes, els experiments amb animals o que utilitzen virus o bacteris patògens, entre d’altres. A més, la ciència moderna utilitza materials i instruments costosos i cal pagar personal. Per a això es necessiten fons que proporcionen institucions públiques o privades. En general es tracta de fons als quals els investigadors acudeixen partint de convocatòries competitives i basades en temes específics. Això vol dir que els responsables públics o de fons privats defineixen unes prioritats temàtiques. Per exemple, poden decidir finançar investigacions sobre alguna malaltia o sobre algun tema relacionat amb una nova tecnologia. Això significa que el que un agent social defineix com a prioritari acaba per influir sobre la investigació que es fa.
Aquest conjunt de qüestions crea una sèrie de tensions que són discutides al document de l’Observatori, en què es fan un conjunt de recomanacions. En aquestes recomanacions es fa èmfasi en la importància que té publicar els resultats de la investigació de manera que el públic n’estigui al corrent. I també que aquesta publicació es faci en absència de manipulacions o falsedats. Les normes en aquests casos estan clares tant en els codis de bones pràctiques de la investigació com en els codis deontològics dels periodistes. Els interessos que poden influir sobre el contingut de les publicacions han de fer-se explícits, i també cal diferenciar informacions i opinions. Al món de publicacions digitals en què vivim, aquestes recomanacions són d’especial vigència.
