EL RESCAT DE L''AQUARIUS'
Efecte "sobreviure"
Si alguna força política pensa treure beneficis electorals oposant-se a acollir aquests sis centenars de refugiats, que s'ho pensi dues vegades
zentauroepp43716926 a handout picture taken on june 11 2018 and released by the180612190715 /
El senyor Albiol parla d’"efecte crida"... És justament al contrari, és l’efecte "fugida", és fàcil d’entendre. Oblideu-vos de l’efecte crida, i si alguna força política pensa treure beneficis electorals oposant-se a acollir aquests sis centenars de refugiats, que se'ho pensi dues vegades. El Govern de Pedro Sánchez,pot ser culpable d’intentar complir amb un retard de tres anys la greu falta de respecte del Govern de M. Rajoy cap als acords de la Unió Europea en matèria d’acollida de refugiats.
A finals de l’any passat es complien dos anys de l’acord de la UE pel qual els estats membres rebrien un total de 160.000 refugiats. En menys de quatre mesos, Alemanya en va acollir pel seu compte una mica més d’un milió, que es diu aviat. Descomptat el que va fer Berlín, del total dels 160.000 el desembre del 2017 només havien sigut acceptats el 17%. Espanya, parin atenció, havia de rebre 17.337 i van ser resituats només 1.980 regufiats, l’11,4 % del total. En el dia d’avui, segons diverses fonts, aquesta xifra ascendeix a uns 500 d’addicionals.
Molt lluny de l’acceptat
Podem sumar els 600 de l’'Aquarius', i observin fins a quin punt seguim lluny de la quota acceptada lliurement per Espanya fa dos anys i mig. El problema és que quan un Estat, sobirà per descomptat, és membre de la Unió Europea, assumeix una cosa que es diu “obligacions contretes amb la comunitat internacional”, pot ser amb l’ONU, amb l’OTAN i en aquest cas amb la Unió Europea. I el senyor Albiol parla de “subhasta”... Els
nòrdics, els petits bàltics i Alemanya han complert amb la seva part. Itàlia, per cert, i més enllà dels inacceptables exabruptes del seu nou Govern d’extrema dreta, en els últims 15 mesos n’ha acceptat (no sense reserves, com es va veure enl’incident judicial del vaixell d’Open Arms) uns 119.000. Malta, que té menys de 350.000 habitants, ha acollit el 100% de la seva quota, i no és estrany que aquesta vegada hagi dit que no amb l’Aquarius. Però Malta té aquesta xifra d’habitants, i Itàlia en té... ¡gairebé 60 milions!. Ah, i per descomptat, Hongria i Polònia van dir que no el 2015 i continuen sense rebre’n ni un.
Complicacions logístiques
L’operatiu presenta les seves complicacions logístiques, ningú no en dubta. L’'Aquarius' tardarà uns quants dies a arribar a València, va amb sobrecàrrega, per això la Marina italiana (ara sí) presta dos vaixells per ajudar. No hi ha temps per perdre.
El mèrit de l’'Aquarius', de SOS Mediterrannée i de Metges Sense Fronteras ha sigut, una vegada més, posar els governs dels estats de la UE, i a la UE com a tal, davant la seva falta evident de compromís amb els seus valors democràtics (i de les normes del Dret Internacional Humanitari), que se suposen que tenen un valor de referent universal.
Notícies relacionadesNo es deixa un nàufrag a alta mar, no se’l retorna a un territori (del qual està fugint) on la seva vida corre perill. ¿De veritat que aquests sis-cents de l’'Aquarius' generaran, ara, un efecte “crida”? El problema és el que genera la situació a Líbia, últim exemple de desastre humanitari, és l’efecte "fugida".
