Urdangarin: de duc a la galeria

Acabem de conèixer la sentència del Tribunal Suprem (TS) que en essència confirma la, per a molts, benèvola condemna de l’Audiència de Palma en el ‘cas Nóos’, és a dir, en el 'cas Urdangarin'. Una mínima rebaixa, a causa de la desestimació en un delicte marginal per al cunyat del Rei i una mica més rellevant per al seu company d’aventures, deixa, en essència, la decisió mallorquina intacta.

Són dos els punts que queden incòlumes, més enllà d’aspectes doctrinals i processals que aquí no correspon tractar, de la sentència d’instància. D’una banda, el tràfic d’influències, que és la porta d’entrada a tots els altres delictes.

A cavall de les pàgines 235 i 236 de la sentència del TS es pot llegir literalment: "Ha existit influència exercida des d’una aprofitada posició de prevalença. Es provoca una eficaç pressió que no podia passar desapercebuda al recurrent. Comptava amb ella i se’n valia, tal com expressa el fet provat. La conducta descrita és idònia per orientar i condicionar la voluntat del receptor de la influència". Llàstima que no sorgeixi, com sorgia tímidament en la sentència palmesana, l’origen d’aquesta prevalença: el de ser membre de la Casa Reial, gendre del llavors cap de l’Estat.

Sense aquesta preeminència ningú no hauria rebut Urdangarin (ni el seu soci Torres) per més olímpic que hagués anat. ¡Que preguntin als medallistes olímpics en quants negocis multimilionaris de favor han participat gràcies als seus llorers! Aquesta preeminència ha quedat fora del radar judicial, malgrat que el secretari de la Casa Reial i l’advocat regi –tal com consta en les actuacions– van tenir, si més no, funcions d’assessorament mercantil, societari, econòmic i fiscal de la llavors ducal parella.

L’altre punt que es pot destacar és el manteniment de la condemna de la infanta Cristina com a responsable civil a títol lucratiu. És cert que no va recórrer –tindria els seus motius per conformar-se amb aquesta qualificació tan poc edificant– i ara s’ha vist beneficiada per una adequada correcció en matèria fiscal del TS. En tot cas, no són aquestes declaracions la millor credencial per a qui l’essència de la seva tasca, diuen, rau en l’exemplaritat.

La incògnita de l’empresonament

Queda, finalment, una qüestió de gran interès.L’execució de la condemna. Com que el seu global supera els dos anys, l’Audiència de Palma hauria, si així ho requereixen les acusacions, d’ordenar l’empresonament. A veure què demana el fiscal, és a dir, en definitiva, el Govern espanyol.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Acordat l’ingrés, un eventual recurs d’empara, al superar els cinc anys de presó, no l’evitaria, jurisprudència en mà. Cert és que, si les penes, individualment considerades, no superen els dos anys, l’art. 80. 3 del Codi Penal, excepcionalment, permetria la suspensió de l’execució de la pena privativa de llibertat. Però una de les penes imposades és de dos anys i tres mesos de presó. Els propers dies sortirem de dubtes. Millor sense escàndol.

I que continuïn caient cedres.