Anàlisi
Més enllà del Pressupost
Proposar reformes significatives i condensar gran part de l'esforç a obtenir un bon resultat en la negociació dels comptes europeus seria un actiu per a un Govern que lluitarà amb una mà lligada a l'esquena
zentauroepp43620913 nadia calvi o180605142655
Es pot i s’ha de governar fins i tot amb els comptes d’un altre. De fet, és el més normal en democràcies madures, en què els relleus governamentals se superposen amb pressupostos i lleis heretades que s’han de gestionar amb realisme polític, sense perjudici d’un plantejament propi i autònom. Dit això, una de les restriccions importants del Govern de Sánchez és haver de fer seus els Pressupostos de l’Executiu de Rajoy.
No obstant, això no implica que no pugui afavorir l’esdevenir econòmic. Tot i que són certament limitades, es poden ajustar algunes partides del projecte de Pressupostos mitjançant esmenes al Senat. El Govern pot negociar alguns canvis, però sabent que si les propostes representen augment de crèdit en algun concepte, només s’admetran a tràmit si en la mateixa esmena s’inclou una baixa de la mateixa quantitat en la mateixa secció. No és inadequat recordar la majoria absoluta del PP al Senat i que tota possible esmena passa per arribar a un acord amb aquest grup.
Si s’aprovessin esmenes al Senat, es debatrien novament al Congrés. Les que obtinguessin més vots a favor que en contra s’incorporarien al Pressupost; si no, es mantindrien les previsions aprovades al seu dia. És veritat que, una vegada aprovada la llei, pot intentar modificar “mitjançant transferències, generacions, ampliacions, crèdits extraordinaris i suplements de crèdit i incorporacions durant l’exercici” la “quantia i la finalitat dels crèdits continguts en els pressupostos de despeses”, però “dins dels límits i d’acord amb el procediment”. Aquesta opció també exigeix suports parlamentaris que avui no apareixen en l’horitzó polític.
Polítiques d’oferta
Tot i això, en els Pressupostos no s’esgota la política. Les polítiques d’oferta ben orientades poden reduir els costos de finançament. També es poden incentivar els agents socials perquè elevin la participació delssalaris. Això afavoriria més consum i ingressos fiscals, encara que per al segon també sigui necessària una reforma fiscal integral, compatible amb un altre finançament autonòmic i local. També és possible fer política d’intencions: dissenyar mesures (ajuda a les famílies, lluita contra la pobresa infantil, beques) que permetin ensenyar la poteta i deixar la seva aplicació condicionada a una victòria folgada. No dubteu que ho veurem això.
La designació de Calviño i Borrell dona una clara perspectiva europea al Gabinet de Sánchez. La negociació dels fons europeus 2012-27 exigeix, sens dubte, múscul i cintura a Brussel·les, on Sánchez té el camp expedit. Tenir veu, vot i força a Europa és important. Atesa la immolació d’Itàlia, és el moment d’aparèixer com la tercera economia d’Europa.
En definitiva, la restricció pressupostària impedeix al Govern d’incidir significativament en l’economia a través de la despesa. Però queden escletxes per actuar encara que sigui testimonialment i atacar flancs que els Pressupostos no cobreixen. Proposar reformes significatives i condensar bona part de l’esforç a obtenir un bon resultat en la negociació dels Pressupostos europeus seria un actiu per a un Govern que lluitarà amb una mà lligada a l’esquena.
