Sánchez, la nova marca Espanya

La setmana passada, el diari francès Le Monde va dedicar un editorial al nou Govern de Pedro Sánchez, qualificant-lo com un equip de somni «per a Espanya i per a Europa» i un «antídot contra el populisme». Justin Trudeau, primer ministre canadenc, també ha elogiat l’executiu espanyol per la seva modernitat laica. I quan Sánchez va trucar al president de la Comissió, Jean Claude Juncker, per alertar-lo de les intencions de fitxar la flamant titular d’Economia, Nadia Calviño, el president europeu va elogiar la capacitat de la seva directora artífex de quadrar els pressupostos comunitaris dels 28 països que componen la Unió Europea. Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu, culmina la imatge exterior d’aquest executiu feminista, europeista, socialdemòcrata i modern. Espanya ha tornat, pensen les cancelleries europees, sigui quina sigui la seva orientació política.  

Vocació europea

La vocació europea de l’executiu es nota, també, en els detalls. I ja sabem la importància dels noms. Al Reial Decret 355/2018 d’organització del nou Govern, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), hi destaca poderosament la inclusió de «la Unió Europea» en el nom del Ministeri d’Exteriors, recuperant un senyal d’identitat molt significativa en ple huracà sobre el futur d’Europa. Amb Itàlia en mans d’un Govern populista, Berlín i París miren cap a Madrid per a la reforma de l’euro i, amb renovat protagonisme, per repensar la política migratòria. Tot això a menys d’un any de les transcendentals eleccions al Parlament Europeu idavant les amenaces populistes i d’extrema dreta que auguren nuvolots molt negres sobre el fràgil projecte europeu.

El nou president parla anglès amb fluïdesa. Ja no el veurem, com vèiem Mariano Rajoy, mig arraconat a les cimeres europees (a les quals el seu antecessor no assistia amb la freqüència deguda). La nova marca Espanya es diu Pedro Sánchez: joventut, audàcia, preparació, compromís ètic i pulsió estètica per igual. Espanya recobrarà un nou esclat en el concert europeu. Emmanuel Macron ja no està sol en la seva gallardia escènica i la seva centralitat política. El sud europeu, amb Espanya de tornada, podria ser, de nou, decisiu en plena dimissió col·lectiva de la política italiana.

Huerta, primer contratemps

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquest Govern neix sense programa electoral i amb els pressupostos del seu predecessor. Però la composició mateixa de l’executiu és el primer i principal missatge. Les formes són fons, una vegada més. I a Europa (i als mercats) la nova marca Espanya els sembla atractiva, confiable, experta i sòlida. Els rivals de Pedro Sánchez faran bé de no subestimar l’aire fresc que emana i l’esclat que irradia el seu estil, tot i que la dimissió de Màxim Huerta suposa el primer gran problema que el posarà a prova.

Aquest Govern agrada a Espanya, s’elogia a Europa i es fa notar al món. Sánchez és la nova marca Espanya, encara que la bandera, fins ara, l’hagin onejat altres actors. La incògnita és si el president Sánchez tindrà el talent per aprofitar al màxim el seu moment, si aconseguirà ampliar prou el capital de confiança ciutadana que el faci mereixedor de liderar les profundes reformes ajornades en la pròxima legislatura. Mentre aquest desenllaç arriba, Sánchez ha guanyat temps, prestigi i iniciativa. Un enorme cabal polític.