ANÀLISI
Les gossades i els llibres
La direcció del PP viu dins d'una novel·la com qui viu dins d'una cançó
huerta
Mentre desmuntaven les casetes de la Fira del Llibre de Madrid, dels pocs llocs que va visitar Màxim Huerta com a ministre, la literatura va córrer a instal·lar-se en altres racons de la ciutat. Va córrer cap a l’hotel on Mariano Rajoy va posar data a la seva sortida del PP i es va erigir com a víctima de la ficció: a ell l’havien fet fora per una sèrie de mentides, independentistes gairebé totes. “La dignitat d’un polític neix de la confiança que els electors li concedeixen i Pedro Sánchez és el primer president que no compta amb la confiança dels espanyols a les urnes”.
Això va dir Rajoy, crític a hores d’ara amb les normes de la democràcia parlamentària i representativa, mentre demanava al seu partit un debat d’altura. En aquell mateix instant, es va conèixer una altra sentència per la ‘Gürtel’, però Rajoy va decidir ignorar-la per posar-se a parlar de dignitat. La direcció del PP viu dins d’una novel·la com qui viu dins d’una cançó i, en aquesta realitat, no existeixen les sentències ni existeix la corrupció, sinó una conjura que inclou un pacte “filoterrorista”, per utilitzar l’expressió que una diputada del PP va deixar aquesta mateixa setmana a la tribuna del Congrés.
Després la literatura va acabar per prendre la realitat i va succeir tot de cop. Ciència-ficció. El cunyat del Rei va anar al jutjat, el Govern acabat de nomenar va allargar la seva lluna de mel, el Madrid va anunciar que fitxava el seleccionador a les portes del Mundial, van enxampar el ministre de Cultura i Esports, van fer fora el seleccionador, es va acabar la lluna de mel, al cunyat del Rei li van donar cinc dies per escollir presó, van posar un altre seleccionador, se’n va anar el ministre, en van nomenar un altre i fins i tot van canviar el president d’El Corte Inglés. La realitat dura menys que un dels contes d’Augusto Monterroso.
Reverberació literària
Huerta, que escriu llibres, va inflar de paraules el seu comiat perquè no semblés que marxava per frau o per “exemplaritat”, que és el que havia demanat Pedro Sánchez al seu Gabinet. I Huerta va recalcar un concepte de reverberació literària: gossada (‘jauría’). Va deixar la teoria per desenvolupar i no hi va haver manera de saber si la gossada a què al·ludia eren els altres, eren els vídeos antics de Sánchez o eren els mateixos tuits de l’exministre. La gossada seria un bon títol per a una novel·la –potser un conte–, malgrat que la realitat sigui molt més prosaica.
Quan no quedava rastre de les casetes ni dels llibres al parc del Retiro de Madrid, la literatura ja havia assolit les altres coses. A aquelles hores, Rafael Hernando havia criticat diverses vegades a Sánchez que no conegués el passat dels seus ministres i que hagués tardat hores a fer caure Huerta. Hernando, al cap i a la fi, viu on Rajoy, que ha de ser un lloc estrany i irreal, com Comala o Macondo, on han decidit ignorar l’exterior.
Allà, a Vila Recuperació, no se sap res de l’exministre José Manuel Soria, Rodrigo Rato, Francisco Camps, Ignacio González, Francisco Granados, de les granotes i d’aquestes persones de qui vostè em parla. Per això es permeten oferir consells com si escriguessin llibres d’autoajuda. Però el llistó és aquest: que hi hagi qui no tingui autoritat per donar lliçons no treu que pugui tenir raons. I, en ocasions, fins i tot raó.
