L'enemic és mort...

L’hostil recepció que l’independentisme prepara per a al rei Felip VI, aquest divendres a Tarragona i la setmana vinent a Girona, s’empara en el seu discurs del 3 d’octubre, en què va culpar el Govern i el Parlament d’incomplir l’Estatut i la Constitució, va recordar que en democràcia es pot defensar tot "amb respecte a la llei" i va ometre la violència policial de l’1-O. Però aquesta és una veritat a mitges.

Hauria de preocupar poc als dos milions de persones que van votar a favor d’una república independent que un rei que no reconeixen com a propi es dirigís sol als catalans que no van anar a les urnes ("no estan sols"). I per als polítics que s’havien compromès en el Parlament a desobeir les lleis espanyoles, que el cap d’Estat certifiqui que ho van acabar fent hauria de ser, més aviat, motiu d’orgull i profunda satisfacció. 

Certament, tenen raó els presidents Torra, Puigdemont i Mas Torra, PuigdemontMas quan censuren que el monarca no hagi exercit el paper moderador entre poders de l’Estat que li confereix la Constitució. Però defugen el fet que dialogar sobre la ruptura de la unitat nacional, com anhela el bloc independentista, s’escapa de les atribucions del titular d’una monarquia parlamentària.

VELLS GREUGES

Notícies relacionades

Torra, Puigdemont i Mas demanen per carta al Rei que encapçali el "diàleg"

Regidor de la CUP: "Estaria bé que un metge independentista no atengués el Rei"

Acabat d’entronitzar, molt abans del 3-O, el Rei va veure com l’Ajuntament de Girona, dirigit per Puigdemont, declarava el 2014 que el títol de Princesa de Girona «no representa la ciutat». Després el consistori retiraria al monarca la medalla, el bastó i l’espasa de la capital, i exigiria rebatejar la Fundació Princesa de Girona amb el nom d’un ministre de la República. Si ell mateix va ser esbroncat a Barcelona en la manifestació de repulsa als atemptats d’agost, a Girona es cremaven fotos del seu pare fa més d’una dècada. ¿Segur que aquesta ràbia prové del seu discurs del 3 d’octubre?

Destronat Mariano Rajoy –veritable panacea per a l’independentisme– i rellevat aquest per un Pedro Sánchezmolt més dialogant, el procés corona el Rei com a nou boc expiatori de les seves frustracions. L’enemic és mort, visca l’enemic.