LA SITUACIÓ POLÍTICA A CATALUNYA
Raons, errors i pau
Cal oblidar l'ànim de destrucció de l'adversari, necessàriament totes les parts hauran de guanyar i hauran de perdre
lainz43440813 enfrentamientos con las cruces amarillas en playas de catalu180521212548
He de començar amb una declaració: si, com a desig, algun dia es pregunta als catalans si ens volem constituir en Estat sobirà, la meva resposta serà favorable. Crec que aquesta opció seria la millor: tant socialment com culturalment i econòmicament.
Sempre tinc present, però, la possibilitat de cometre errors de percepció i anàlisi. Ho constato per l’experiència dels molts desencerts comesos en el transcurs de la meva vida. Imaginem que, en aquesta qüestió, el meu error es pot situar en un percentatge d’entre el 10% i el 30%. És lògic pensar que també aquells que mantenen una posició contrària a la independència poden tenir un percentatge similar d’error. Ja podríem disposar així d’unprimer espai de diàlegpensant que potser l’adversari té la raó que forma part del meu error.
Una segona hipòtesi per considerar és que seria raonable que en aquests últims anys totes dues parts hagin comès errors no només d’apreciació: la gestió de l’Estatut d’Autonomia, sessions al Parlament, lleis impugnades...
L’ús del llenguatge
A partir d’aquest doble reconeixement es podria començar a dialogar. I proposo un primer aspecte en què ens podríem posar d’acord: l’ús del llenguatge. Totes dues parts han utilitzat amb profusió desqualificacions per referir-se a l’adversari com a“nazi”, “feixista”, “supremacista” o “terrorista” amb menyspreu cap a les víctimes que han viscut aquests fenòmens. ¿Podem comparar la ideologia que va governar Alemanya del 1933 al 1945 i l’holocaust que va provocar milions de morts amb l’actual conflicte polític? La resposta només pot ser una: rotundament no.
Així mateix seria convenient deixar de banda lagrandiloqüència verbali la dramatització persistent (cops d’estat, ruptura social i familiar...). Se succeeixen les hores greus, els dies històrics i les declaracions altisonants. La realitat és que hem patit tota mena de controvèrsies i desgràcies en el transcurs de la nostra història i avui el debat no té en el seu compte deutor cap situació irreversible.
A partir d’aquesta contenció verbal i gestual seria factible començar a percebre ‘l’altre’ no com l’encarnació del mal sinócom una persona–o col·lectiu– que interpreta la realitat d’una manera diferent de la nostra i que proposa unes solucions pensant, de bona fe, que són les millors. I que, per tant, es mereix respecte.
Un quart factor seria oblidar definitivament l’ànim dedestrucció de l’adversari. Ni uns ni altres canviaran de criteri fàcilment, i no és bo humiliar i menysprear. Necessàriament totes les parts hauran de guanyar i hauran de perdre.
Finalment, crec que és indispensable que els presos i els que no són a Catalunya tinguin un tracte just. També moltes persones que no són independentistes considerenl’empresonament preventiuempresonament preventiu injustificat en termes estrictament tècnics i les qualificacions jurídiques que se’ls imputen fora de lloc. És necessari que totstornin a casa seva.
Amb aquestes senzilles bases podem iniciar un diàleg que aporti solucions a l’atzucac actual que, finalment, permeti encarar el futur amb garanties de justícia social i de pau.
El mes de febrer passat va morir un amic, fràgil, tossut, proper i sorneguer,Jaume Botey, sempre en lluita per la pau.Jaume BoteyLa frase “No hi ha res més reaccionari que creure que no hi ha res a fer” és seva.
