Cultura i ruralitat
El tractor i l'editor
El propietari d'una editorial no necessàriament ha de ser més equànime ni estar menys obnubilat per una adscripció nacional que un pagès
zentauroepp35443409 amposta montsia 9 09 2016 tractorada por la n 340 de uni170125194104
Jaume Collboni, en un acte de Societat Civil Catalana de la setmana passada, contraposava els tractors dels pagesos independentistes amb el grup editorial que va amenaçar d’anar-se’n el mes d’octubre passat en el cas que Catalunya s’independitzés. Hem de partir de la base que tot és trampós: el propietari d’una editorial no necessàriament ha de ser més equànime ni estar menys obnubilat per una adscripció nacional que un pagès.
En aquest sentit, la democràcia ajuda a donar el valor just a cada cosa i el vot d’un camperol és igual de vàlid que el d’un gran empresari. Però, al marge d’això, la disjuntiva entre cultura i ruralitat és una fal·làcia. El naixement de l’escriptura es produeix a partir de la sedentarització de les societats humanes, una vegada s’han dominat les tècniques de cultiu, i això permet estructurar civilitzacions que necessiten la paraula escrita per transmetre informació. Els primers taulers d’argila parlant de cabres i ovelles han evolucionat cap a les grans biblioteques i els torrents d’informació de les xarxes.
La mateixa paraula 'cultura' deriva del verb llatí 'colere', que significa 'cultivar'. És a dir, s’estableix una relació entre el treball pacient del camperol, de transformació de l’aspra terra en un lloc fèrtil i productiu, amb l’acumulació i traspàs de saber entre humans. Si continuem prenent la història com a referent, ens podem fixar també en els monestirs medievals com llocs on la cultura i l’agricultura eren inseparables. Els cenobis, amb els seus escriptoris, les seves biblioteques i els seus camps, eren nuclis de preservació i irradiació de l’obra de grans pensadors i de textos religiosos, però també de tècniques de cultiu. El fundador dels benedictins Benito de Nursia, en la regla que havien de seguir els seus monjos, donava unes indicacions molt clares: “Els germans s’han d’ocupar en unes hores en el treball manual, i en d’altres, en la lectura divina”. Sense tractors no hi ha grups editorials.
