Al rescat dels salaris

L’evolució de les rendes salarials ha suposat un debat intens en l’àmbit econòmic, acadèmic i, per descomptat, polític. Igual com va passar en altres recuperacions econòmiques, els salaris semblen haver crescut menys que el conjunt de les rendes, el valor agregat brut (VAB) i la productivitat. Tanmateix, en aquesta expansió fins i tot aquesta pujada s’està fent esperar. Que hàgim entrat ja el quart any consecutiu de creixement i que, tanmateix, aquestes rendes no aconsegueixin créixer a un ritme que ni tan sols aconsegueixi apropar-se a la meitat del que molts creuen que seria just i necessari, suscita tensions que poden tonar la conflictivitat social.

Però aquest dilluns s’ha firmat un acord en el qual patronal i sindicats es proposen trencar amb aquesta dinàmica. En aquest acord, i d’aquí al 2020, es marca com a objectiu una pujada del 2% dels salaris cada any, més un 1% en el cas que algunes variables (per exemple, la productivitat) així ho permetin. Juntament amb aquest acord, en destaca un de no menys cridaner: establir la quantitat de 1.000 euros com a salari mínim per conveni.

Per als treballadors amb conveni

Sent relativament pessimista, aquest acord no garanteix que els salaris recuperin part del terreny perdut en aquesta última dècada. Els acords per convenis no han sigut generalment reduïts en els dos últims anys; en particular, el 2015 i el 2016. Tanmateix, mentre en el primer dels anys els salaris van pujar més de l’estipulat, el 2016 l’augment pactat va ser molt superior a la pujada final. No hi ha una regla clara.

Hi ha responsables sindicals que diuen que una cosa és l’acord i una altra l’increment final. Les pujades pactades són generals i mitjanes per al conjunt dels treballadors amb conveni. Però hi ha un llarg camí fins a la pujada final que coneixerem el 2020. Els canvis en la composició de la força laboral (més contractes a temps parcial, temporal o nous treballadors amb salaris bruts menors) poden reduir, per efecte composició, l’increment mitjà dels salaris al final de cada període. La capacitat de les empreses per ajustar els seus paràmetres interns, gràcies a les reformes laborals, fan més sensibles els acords finals a canvi d’altres variables (jornada, plantilla).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, establir en 1.000 euros el salari mínim per conveni suposa una gran notícia, encara que gairebé irrellevant. Els convenis solen establir mínims superiors. És precisament entre treballadors sense conveni o per a figures contractuals més precàries on podria tenir efectes marginals importants, però l’acord no s’estén per a ells.

L’acord és una molt bona notícia. Que suposi un impuls a l’alça en els salaris dels treballadors és millor encara. Tanmateix, hem de veure aquesta possibilitat amb perspectiva. Una cosa és l’acord i una altra com es materialitzi. Molt em temo que el que prioritzarà principalment en la pujada dels salaris i en el repartiment de rendes en els propers dos anys serà gairebé exclusivament la fase cíclica que experimentem. Tanmateix, tot s’ha de veure. Esperem el millor.