Com una pàtria

Volien arribar aquí, just aquí, al nou restaurant que inauguren a Barcelona. I això és, potser, el que més emociona de la seva història una aventura que comença albarri del Carmel i més lluny encara, a Linares, a Jaén, on va néixer la seva àvia Catalina, la que va crear "l’ambient festiu de la nostra infantesa" que ara volen recrear aCocina Hermanos Torres. El logotip de l’establiment, de Nuria Salinas, és tota una declaració d’intencions. La A de 'cuina' es converteix en una casa. L’estructura bàsica: parets i un sostre. El lloc on compartir, allà on viuen els records que no es panseixen. Ho va dir Carlos Ferrater, l’arquitecte que ha convertit una nau en un somni: "Crear l’espai en el qual puguin sentir-se com si haguessin nascut allà".

El que emociona dels Torres és aquest pla. Arribar fins aquí com si totes les altres coses, que són moltes, fossin els preliminars d’un esclat. La voluntat de ser, primer, esponges que comparteixen experiències per assumir-les com a pròpies: conèixer i sumar; la decisió, després, de no perdre de vista els orígens, no per venerar-los amb enyorança, sinó com a trampolí sentimental, i, al final, l’objectiu de concentrar-lo i destil·lar-lo en una pulsió íntima, compartida. Emociona el periple i el port on ara arriben, la casa de nova planta on tornen a viure i cuinar. Són gent amb principis sòlids. Quan els preguntes en què creuen, responen: "Creiem en la becada".