Canvis en el sistema d'ocupació
El futur del treball i les empreses
El món empresarial s'ha d'involucrar en el nou model laboral, que pot ser esplèndid per a uns i negre per als altres
w-trabajador
El futur del treball és esplèndid. O molt negre. Per a uns suposarà el ple ús de les seves capacitats i coneixements, amb l’ajuda de les noves tecnologies, amb bones expectatives d’ocupació i salaris alts. Per a d’altres, la pèrdua de la seva ocupació i la dificultat de trobar-ne una de nova mínimament satisfactòria, la successió de contractes temporals, els salaris baixos... Sobre això s’ha escrit molt, experts optimistes i pessimistes.
¿Què estem fent davant aquestes oportunitats i amenaces? Jo diria que la majoria de les persones no estem reaccionant. Els joves confien en el que els donarà l’escola o la universitat; els grans esperen jubilar-se abans que arribi el tsunami (i que algú pugui pagar les seves pensions); els del mig, confien en la seva capacitat d’adaptació, en la bona sort...
¿Qui hauria de fer-hi alguna cosa? Tots, perquè tots som responsables de la nostra vida i de la vida dels que estan amb nosaltres o depenen de nosaltres. Confiem molt en els governs: encara no hem escarmentat... Però em sembla que juntament amb les autoritats, hi ha dos col·lectius que han 'de posar-se la piles’: la comunitat educativa i les empreses. Està molt bé que parlem de responsabilitat social i d’objectius del desenvolupament sostenible, ¿però hi ha una responsabilitat més gran que la de gestionar bé el capital humà de l’organització? Parlem, doncs, del que haurien de fer les empreses.
Les empreses són les que necessitaran treballadors amb nous coneixements i noves capacitats, i elles són les que saben crear ocupació
Emprendre, crear, innovar. Perquè allà hi haurà els llocs de treball i el creixement de la productivitat per a tots.
Estudiar amb les escoles i universitats les necessitats de personal qualificat que esperen tenir: creativitat, pensament crític, sistemes... Algunes escoles es mobilitzaran; la majoria esperaran i reaccionaran quan ja portem uns quants anys de retard, sobretot si les autoritats també deixen les decisions per demà.
Desenvolupar la formació dels seus empleats a l’empresa. Clar que és important que sàpiguen matemàtiques i aprenguin a treballar en equip. Però el que exigeixen les noves tecnologies s’aprèn al taller o a l’oficina. Faran falta iniciatives de col·laboració amb les escoles i les universitats: sovint, els treballadors no sabran si avui estan a l’aula o al taller. I això ho han de pilotar les empreses.
Seguiment dels treballadorsper completar la seva formació quan el canvi tecnològic ho requereixi. ¿Enviar-los a estudiar quan tinguin 50 anys? No ho sé: hi haurà moltes necessitats i haurem de buscar solucions. Sobretot, les empreses s’hauran de mobilitzar per trobar la millor manera de satisfer aquestes necessitats, cooperant amb altres actors.
Redissenyar el treball i l’espai de treball, per adaptar-los a les noves tecnologies.
Revisar la política de contractació, formació i desenvolupament dels seus empleats. Em temo que moltes pràctiques actuals es quedaran antiquades. El departament de direcció de persones haurà d’adaptar-se, treballant de la mà amb els altres departaments.
Ajudar els empleats a repensar la seva vida laboral: amb quin bagatge arriben, què necessitaran en cada moment, quan i com preparar-los per als canvis... Aquí serà necessària molta imaginació, perquè es veuran afectats els horaris (i, per tant, la coordinació de funcions en l’empresa), els criteris de promoció, els salaris (molt més personalitzats i menys burocratitzats en els convenis col·lectius)... Els drets hauran de redefinir-se, i s’hauran de poder traslladar d’una empresa a l’altra. Les classificacions dels llocs perdran sentit. Els salaris hauran de ser variables... però, això sí, conservant una estabilitat que, en l’entorn variable del futur del treball serà més necessària que mai.
Col·laborar amb les autoritats en la creació i el finançament de xarxes de seguretat i mecanismes de transició per als treballadors afectats per la pèrdua d’ocupació. Aquí han de treballar tots, govern, empreses, associacions empresarials, sindicats, escoles... Prohibit treballar en sitges.
Notícies relacionadesLes empreses, ja ho he dit abans, hauran d’involucrar-se en tot això, perquè elles seran les que necessitaran treballadors amb nous coneixements noves i capacitats, i elles són les que saben crear ocupació –ho fan cada dia–, i no poden 'mirar cap a un altre costat’. I també les associacions empresarials hauran d’assumir nous papers.
¿Utopia? Vull creure que s’ho prendran seriosament.
