Petit observatori

Una droga que sempre demana més

Fins i tot per als delinqüents, ha de ser irritant la situació de privilegi d'Urdangarin a la presó

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp43823972 graf2151   vila  18 06 2018   numerosos medios de comunicaci180619145038

zentauroepp43823972 graf2151 vila 18 06 2018 numerosos medios de comunicaci180619145038 / RAUL SANCHIDRIAN

He llegit que Urdangarin ha entrat a la presó. Com passa amb algunes persones, el nom de pila no és necessari per identificar un personatge notable. Franco era simplement Franco, Einstein és simplement Einstein, Napoleó era Napoleó. Evidentment, Urdangarin no és un personatge universal, però va adquirir una notable presència pública com a familiar dels Reis, i les seves activitats personals havien de tenir un eco lògic.

La condició de cunyadíssim li podia obrir, sens dubte, moltes portes. Aquestes famoses portes que s’obren en el moment oportú per a les persones que decideixen traspassar-les.

La memòria –o la història– ens fa tenir presents els casos que s’han produïtd’usos i abusos de poder, i és una sospita molt lògica la que ens porta a pensar que han de ser bastants els personatges que se’n beneficien. És lamentable, i trist alhora, haver d’acceptar que els privilegis puguin ser patrimoni d’alguns eixerits, mentre que hi ha milers i milers de ciutadans que lluiten per aconseguir un sou modest.

Penso que, per als ciutadans modestos, i m’atreveixo a dir també per als ciutadans delinqüents, ha de ser francament irritant que Urdangarin estigui instal·lat en una presó de dones i disposi d’un pavelló per a homes que ara està buit, i disposa de cinc cel·les –¿podem dir cinc apartaments?–, un pati en exclusiva, un menjador, una sala de visites...

Notícies relacionades

Al principi del 'Quixot’ hi figura aquesta frase: "En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme..." Cervantes no era gaire ric, si no m’equivoco, i la imatge del quixotisme no es pot dir que tingui cap relació amb la de l’urdangarinisme. He trobat en una enciclopèdia aquesta frase llatina: "Els diners no fan olor". Depèn, penso. Posats a citar, potser jo preferiria la sentència de Bacon. "Els diners són un bon servidor, però un mal amo". No tots els rics tenen la sàvia prudència de tenir-lo a ratlla. Com en tots els plaers, existeix el risc que es converteixi en una droga.