Puyal, excel·lència fins al final
La carrera professional del mestre de periodistes s'ha forjat amb una tasca feta d'intel·ligència, rigor i innovació
zentauroepp35282358 television catalunya radio en la imagen joaquim maria puy180704114044
Si hi ha un focus que il·lumina tota la trajectòria de Joaquim Maria Puyal és el de l’excel·lència. Una excel·lència feta d’intel·ligència, rigor i innovació.
La intel·ligència l’ha tornat a demostrar a l’acomiadar-se. Només els intel·ligents se’n van quan estan a dalt de tot,com van fer Guardiola al Barça o Zidane al Reial Madrid. Puyal ja se’n va anar de la televisió en ple èxit dels seus programes ‘La vida en un xip’ o ‘Un tomb per la vida’ a TV-3, abans que l’entreteniment alhora rigorós i amè es convertís en un femer, que és el que ara s’escampa per televisió, tant fa si es tracta d’espais de societat, d’esports o de política. Ell mateix va explicar dijous a Catalunya Ràdio els motius de la seva retirada de les transmissions: “Les coses s’han de deixar quan estan a dalt de tot, a mi no m’agrada començar a notar que vaig molt justet”, va dir. “Després de 50 anys, ja està bé”, va rematar.
Exigent amb ell mateix
El rigor ha estat sempre una de les obsessions de Puyal. Per això era tan exigent tant a la televisió com a la ràdio, exigent amb ell mateix i amb els seus col·laboradors, i per això s’enfadava quan les coses no sortien com havien de sortir o es lamentava quan s’equivocava i confonia –la vista falla amb l’edat i al final es va posar ulleres– un jugador amb altre. “Em mataria quan em passa això”, va dir una vegada. Menys mal que tenia al seu costat per rectificar-lo amablementRicard Torquemada, un dels periodistes esportius que millor veu el futbol. El rigor, per a Puyal, incloul’equanimitat. Per això, les seves referències als crits del minut 17.14 al Camp Nou sempre eren respectuoses, perquè sabia que entre els seus oients n’hi havia que subscrivien les proclames independentistes i d’altres que no ho feien. Segur que està d’acord amb aquest aforisme d’Edgar Morin: “Ser objectiu és també entendre el que és subjectiu”.
La innovació, en fi, ha estat constant des dels seus inicis. Però no només a la llengua, recuperant o inventant expressions en català per a les transmissions de futbol, una característica que encertadament sempre es destaca, sinó també en la formació d’equips i en l’adaptació a la transformació dels mitjans de comunicació.
Quan Puyal es va adonar que era impossible competir amb la televisió en les transmissions, la seva màxima preocupació va ser sincronitzar el so de la ràdio amb el dels televisors per salvar la fins aleshores insuperable dificultat d’escoltar el cant del gol abans que la pilota entrés a la porteria. La televisió va acabar també amb les narracions gairebé en solitari, que van ser substituïdes per la gresca coral de ‘La TdP’ amb un equip de col·laboradors molt atents i preparats distribuïts a la gespa, la llotja, la grada o la ‘sala d’imatges’. En aquest equip destaca la presència de dones –s’explica que les escollia sense saber de futbol perquè no estiguèssin contaminades–, que aporten a la transmissió una visió diferent.
És discutible que el futbol sigui un esport que necessitil’estadística, imprescindible en el bàsquet. Deia Valdano (¿o era Cruyff?) que el futbol és l’esport menys estadístic perquè Romário tocava tres vegades la pilota i feia tres gols, trencant totes les estadístiques de possessió o d’oportunitats davant la porteria contrària. Però internet i les xarxes socials han convertit també el futbol en un esport d’estadístiques, perquè amb un clic es pot saber tot de la història de la Lliga o de la Champions. Encara que potser estigui d’acord amb Valdano o amb Cruyff, Puyal també va saber veure aquesta faceta nova de l’esport rei i per això els números tenen una presència significativa a ‘La TdP’. A ‘La TdP’ hi és tot. Excel·lència fins al final.
