Entrenament cerebral

En els últims anys han aparegut al mercat nombrosos productes que asseguren proporcionar un "entrenament cerebral"(en anglès, 'brain training') que promet als seus usuaris una amalgama de millores en les seves funcions cognitivesfuncions cognitives. Les funcions cognitives són aquelles tasques que realitza el nostre cervell relacionades amb la percepció, el raonament i la memòria.

Comencem pel més essencial: molts d’aquests productes han sigut sotmesos a escrutini científic i cap ha proporcionat evidències dels seus suposats beneficis. Això sí, alguns d’aquests estudis han revelat que els usuaris moltes vegades creien que havien millorat les seves capacitats mentals, malgrat que els test realitzats pels científics no ho corroboressin. Aquest fenomen en en el qual l’experiència personal no coincideix amb la seva anàlisi sistemàtica és molt habitual, i s’emmarca en el que denominem "biaix cognitiu". Per se breu, es tracta d’una tendència de la nostra ment a percebre, interpretar i recordar les experiències partint dels nostres coneixements, idees, valors i expectatives.

La realitat científica

¿Però tenen alguna base científica les promeses dels productes d’entrenament cerebral? El cert és que no gaire. El nostre cervell no és com un múscul que millora exercitant-lo. En realitat, més aviat seria com un conglomerat d’incomptables músculs que actuen de manera coordinada, combinant-se de moltes maneres en funció de la tasca que fem. Per tant, practicar molt una cosa no fa que millorin en general les nostres funcions cognitives, només passa algunes vegades molt concretes. Efectivament els programesd’"entrenament cerebral", com qualsevol activitat mental que practiquem, produeixen canvis al nostre cervell i com a resultat milloren algunes de les nostres habilitats: les de resoldre les activitats del programa d’entrenament cerebral que estiguem utilitzant. Un podria pensar que aquestes habilitats s’han de transferir a altres situacions fora d’aquests programes. Però les vies nervioses que exercitem no només depenen de la tasca en si que realitzem sinó també del context en el qual la realitzem. 

Experiment per desenvolupar la memòria

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sembla obvi que algú capaç de recordar una sèrie de més de 70 números aleatoris ha de tenir molt desenvolupat el seu "múscul de la memòria", ¿oi? Bé, el 1980, el psicòleg suec Anders Ericsson i els seus col·legues van entrenar un grup de persones que van assolir aquesta habilitat amb èxit. Tot i això, si en comptes de números se’ls recitaven llistes de lletres (encara que només s’utilitzessin 10 lletres diferents), només en recordaven entre 7 o 8, com la majoria de persones. És així, fins i tot quan el context ve determinat pel mateix objecte d’aprenentatge, l’especialització en les tasques cognitives és extraordinària.

Amb tot, si es desitja "entrenar el cervell" cognitivament, la meva recomanació és utilitzar un dels entrenaments cerebrals més extraordinaris que hi ha: llegir un bon llibre i comentar-lo amb els amics.