Decidir

Un dels arguments dels partidaris de la gestació subrogada és que les dones tenen dret a decidir sobre el seu cos. En el seu relat, aquest dret sol conviure sense cap conflicte amb el presumpte ‘dret a tenir un fill’ dels subrogants. La realitat és molt més complexa.

El dret a decidir pren múltiples formes segons les dones que el defensen. Per a les blanques, ha estat molt importantl’accés a l’avortament segur i gratuït. No ser esterilitzades per força ha estat una batalla de les dones gitanes europees o de les indígenes americanes. Les dones afroamericanes han reivindicat poder criar els seus fills en ambients lliures de pobresa i violència. És des d’aquesta visió que té en compte totes les circumstàncies que afecten la capacitat de les dones de decidir sobre la seva sexualitat i reproducció, argumenten les expertes, que hem d’analitzar la gestació subrogada.

Falses creences

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La literatura acadèmica sobre la qüestió mostra com l’ètnia o la situació econòmica afecten la capacitat de les gestants de decidir sobre el seu cos. En molts casos, hi ha la creença, plasmada en ofertes de clíniques especialitzades, que els subrogants, com contractants del servei, tenen dret a decidir, per exemple, si la gestant segueix amb l’embaràs o avorta. Fins i tot als Estats Units, on es presumeix que les gestants tenen més drets que a l’Índia, hi ha hagut casos d’aquest tipus.

Per això, les posicions feministes abolicionistes i proregulació comparteixen molts punts en comú. Existeix preocupació per la mercantilització del cos de les dones i dels nadons o per les pràctiques realitzades tant durant la donació d’òvuls com durant l’embaràs –i per la falta d’estudis sobre el benestar d’aquestes dones–. Tal com conclou Miranda Davies, editora del llibre 'Babies for sale?', fins i tot posicions proregulació argumenten que les pràctiques de gestació subrogada han crescut tan ràpid, i han anat tan lluny, que el fals ‘dret a un fill’ ha eclipsat els drets dels nadons i de les gestants més vulnerables.