Scarlett Johansson, l'última lladre

‘Cisgènere’ és el terme que s’utilitza per fer referència a aquelles persones la identitat de gènere de les quals coincideix amb el sexe que els va ser assignat en néixer. Aclarit el concepte. El món del cine no n’aprèn. Cada vegada que posen un actor o actriu cisgènere a interpretar un personatge transgènere se n’arma una de grossa. El col·lectiu LGTB entra en còlera i els actors i actrius transgèneres es posen dels nervis en veure que no poden accedir a papers cisgèneres, però que pel que sembla, els actors cisgèneres sí que poden robar-los els seus papers sense cap mena de problema.

L’última lladre ha estat Scarlett Johansson i el paper trans que interpretarà a la pel·lícula ‘Rub & Tug’, que serà el deDante Tex Gill un mafiós transsexual dels 60. ¿De debò? ¿Una dona cisgènere interpretant un home transsexual? Són ganes de complicar-se la vida. Seria com demanar-li a Antonio Banderas que interpretésWhitney Houston en el seu pròxim ‘biopic’. ¿No us semblaria absurd? Desgraciadament el cine i la tele estan plens de personatges trans no interpretats per actors trans. Alba a ‘La que se avecina’, Catherine Turner interpretant el pare transsexual de Chandler Bing a la mítica sèrie ‘Friends’, Hilary Swank interpretant un noi trans a la pel·lícula ‘Boys don’t Cry’. Las aventures de Priscilla. Gran film amb un personatge transgènere interpretat per un actor cisgènere una altra vegada. O Antonia San Juan fent el paper inoblidable de ‘La Agrado’ a ‘Todo sobre mi madre’.

La morbositat de l’actriu disfressada d’home

Els directors, que es mouen per la morbositat que els produeix canviar de sexe els seus actors fetitxe, argumenten el tema de la caracterització. La pel·lícula comença amb un home cisgènere que acaba convertint-se en una dona trans, com seria el casd’Eddie Redmayne  a ‘La chica danesa’. Quin argument més absurd. Posats a maquillar, que ho facin amb l’actor trans, ¿no? Però és clar, té més morbo veureScarlett Johansson ‘disfressada’ d’home. Aquest és el missatge lamentable que estem donant. Com si un transgènere fos això. Un home o una dona disfressats.

Em recorda el cas de Paco León interpretant el paper d’una dona trans a la sèrie mexicana ‘La casa de las flores’. Va pujar una foto a instagram per fer promoció i ens va delectar amb aquest text: “El personatge té escenes d’home i de dona. És veritat que el podria haver interpretat una dona trans, però hauria d’haver-se ‘disfressat’ d’home”. Es poden imaginar les moltes crítiques que va provocar aquest comentari tan poc apropiat.

Això em porta a la guardonada sèrie ‘Transparent’, que narra la història d’un pare transsexual que surt de l’armari als 60. Al segon capítol de la primera temporada, hi ha una escena fantàstica on la filla descobreix el seu pare (Maura) amb la seva veritable identitat. Maquillat, amb vestit i talons. “¿Dius que aniràs disfressat de dona?”, pregunta ella. I el pare contesta: “No, estimada, porto tota la vida disfressant-me d’home. Aquesta soc jo”. Una delícia de sèrie. Llàstima que el personatge de Maura no és interpretat per cap actor transsexual. La seva creadora, Jill Soloway ja va dir en una entrevista que es penedeix d’haver pres aquesta decisió en el passat i que el mateix actor va desitjar, amb un Emmy a la mà, ser l’últim home cisgènere interpretant un personatge trans. Tot i que no ha sigut així.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Coses ben fetes aquí a Espanya? La sèrie ‘Vis a Vis’. En la tercera temporada, podem disfrutar de l’actriu i dramaturga transsexual Abril Zamora al paper de Luna. Potser ella podria haver fet el paper de Paco León meravellosament bé i donar-li més credibilitat. Més sèries, com ‘Orange is the New Black’, on l’actriu trans Laverne Cox interpreta a la presa Sophia Burset, o ‘Sense 8’, amb l’actriu també trans Jamie Clayton, que interpreta Nomi Marks, una orgullosa dona transgènere i lesbiana. Hollywood va lent i els Oscar van a pas de tortuga, però avancen una mica. Només han necessitat 90 anys per pujar una dona trans a l’escenari a entregar un premi. L’actriu xilena Daniela Vega, protagonista d’‘Una mujer fantástica’. Un altre paper trans interpretat per una actriu trans.

Com veieu, existeixen actors trans que poden fer els pocs papers trans que ens ofereix la indústria del cine i la televisió. I a aquests directors que col·loquen actors no trans a fer papers trans només els diria una cosa molt simple. No quedarà bé. Perquè això és una altra cosa. Pocs són els casos com els de ‘Transparent’, en general, no queda bé. Alguna cosa grinyola quan poses una dona o un home cisgènere interpretant un personatge transgènere. Queda estrany. ¿RecordenToni Cantó a ‘Todo sobre mi madre’? Doncs això mateix. Queda tot com molt antic. Com en aquelles cavalcades de Reis dels 80 en què, en lloc de col·locar un rei negre de veritat, li pintàvem la cara a un senyor blanc. Era trist, rònec i lleig. Donava una imatge lamentable i transmetia un missatge molt lleig als nens i al món en general. Doncs això mateix.