Un Mundial europeu

El Mundial de futbol de Rússia, un dels més apassionants dels últims temps, afronta la seva recta final amb les quatre seleccions que jugaran les semifinals: França, Bèlgica, Croàcia i Anglaterra. Cap d’elles forma part del selecte grup que domina la competició (eliminats pel camí Alemanya i el Brasil, per exemple) ni tampoc figuraven, a excepció de França, en la terna de grans favorites per emportar-se el trofeu. Però fent gala d’una enorme solidesa (França), de gran talent (Bèlgica), del millor centre del camp de la competició (Croàcia) i de fidelitat a un pla efectiu, amb l’ajuda d’un gran golejador (Anglaterra), les quatre semifinalistes protagonitzen un canvi de guàrdia en el futbol mundial.

Les semifinalistes tenen en comú que són seleccions europees, amb les seves estrelles jugantals millors clubs del continent, com Rakitic (Barça), Modric (Reial Madrid), Griezmann (Atlètic de Madrid), Mbappé (PSG), Kane i Dele Alli (Tottenham), De Bruyne (Manchester City) i Hazard (Chelsea). Les semifinals del Mundial certifiquen el domini del futbol europeu, el més potent econòmicament i esportivament pels clubs i també hegemònic en seleccions, després del fiasco de l’Argentina de Messi, la decepció del Brasil de Neymar i Coutinho,l’envelliment de la generació d’or de l’Uruguai i l’eliminació de la Colòmbia de James i Yerry Mina. Mai una selecció americana ha guanyat el Mundial en terres europees, i Rússia no en serà l’excepció.