La prematuritat: indicador de salut pública

La prematuritat és un factor de risc de morbiditat i mortalitat infantil a tot el món, i la freqüència de naixements prematurs ha augmentat de manera molt acusada en els últims 20 anys. Als Estats Units s’ha incrementat en més del 30% des del 1981, i en el 8% des del 1990. L’augment més important ha sigut el de la prematuritat moderada(naixement a entre les 32 i les 36 setmanes), però la prematuritat molt precoç (menys de 32 setmanes) també està augmentant.

S’estudien diverses causes que en molts casos es poden sumar.L’estrès físic i mental de les mares ja va ser un primer factor basat en estudis que es van presentar en el primer Congrés Internacional de Dones, Salut i Treball celebrat a Barcelona el 1996. Aquesta situació d’estrès mostra també un gradient de classe i de territori i són superiors els índexs de prematuritat entre col·lectius laborals, que treballen a precari, amb esforç físic, i a Catalunya amb predomini a la zona del Baix Llobregat i la Catalunya central.

Estrès i desnutrició de les mares

També la prematuritat molt precoç estava associada a situacionsd’estrès i desnutrició de les mares, i els embarassos amb bessons. El problema és que, a partir de la utilització de noves tecnologies reproductives i la utilització de diversos embrions per assegurar el resultat, els parts de bessons i trigèmins s’han multiplicat, i per tant, han augmentat també els índexs de prematuritat per sota de les 32 setmanes. Tot i que en els embarassos de bessons hi ha també un component genètic.

Però hi ha noves evidències científiques, que estan demostrant que alguns factors ambientals són causa de prematuritat i havien sigut invisibles fins ara. El projecte Euro-Peristat, finançat per la Unió Europea, ha analitzat la morbiditat perinatal a 29 països i els seus resultats es van presentar el maig del 2013. Segons explica Francisco Bolumar –catedràtic de Salut Pública de la Universitat d’Alcalá i coordinador de l’estudi–, Espanya és el país on més s’ha incrementat el baix pes al néixer, que va passar del 7,6% al 8,7%, i l’índex de prematuritat s’ha mantingut entre els més alts, el 8% dels nounats.

Hi ha evidències epidemiològiques quel’exposició prenatal a plom, èters del glicol, dissolvents, cadmi, mercuri i químics organoclorats està relacionada amb la prematuritat i el baix pes al néixer. Molts dissolvents orgànics presents en els llocs de treball –com el benzè, toluè i xilè– poden travessar la placenta. Per això, és prudent recordar als serveis de prevenció que les dones embarassades que treballen amb dissolvents han de portar roba adequada per protegir-se i minimitzar-ne l’exposició. Aquest consell és especialment rellevant per a les professionals sanitàries que tenen més contacte amb els dissolvents. Però les exposicions laborals no són les úniques exposicions tòxiques.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Nombrosos estudis han examinat l’associació entre la pol·lució de l’aire i algunes complicacions en l’embaràs, però els estudis estaven fets amb grups petits i heterogenis. No obstant, diversos grups de salut pública a diversos països han estudiat la relació entre les partícules petites (partícules de diàmetre de menys de 2,5 micres) PM 2,5 i les complicacions dels embarassos. Al Canadà, Stieb i col·laboradors (2016), després d’haver analitzat tres milions de nascuts vius entre el 1999 i el 2008, incloent àrees urbanes i rurals, van apreciarl’associació entre les àrees amb més pol·lució, i el baix pes al néixer o el pes inferior a l’edat gestacional, i amb l’índex de prematuritat (SGA). A la ciutat de Los Angeles, Coker (2016) va associar les zones amb més contaminació aèria amb altes concentracions d’òxid nitrós i partícules petites amb baix pes al néixer i prematuritat, coincidint aquestes zones amb les urbanes amb les condicions més adverses. L’associació es va confirmar en altres  regions estudiades als Estats Units (Hao, 2016).

També a Estocolm (Olsson, 2015) la pol·lució de trànsit més gran es va vincular amb un risc més elevat de prematuritat en relació amb l’increment d’òxid de nitrogen i trastorns hipertensius al final de l’embaràs. L’increment d’espais verds a les ciutats i reduir la contaminació de l’espai urbà pot reduir el risc de prematuritat. Un risc que ha sigut invisible fins fa pocs anys.