Antiheroïna

S’està plantejant, a tota hora, suïcidar-se. No li agraden els nens, tot i que la seva neboda li ha despertat una tendresa que no havia sospitat. Els llaços amb la família són febles, forçats. I ella no sap gaire què espera de la vida. Intenta treballar el menys possible, i llegir sembla l’únic plaer que no li fa cap mal. El personatge de 'Permagel' és el d’una dona que no respon al que s’espera d’ella, i d’aquesta impostura neix una veu valenta i molt forta, amb una prosa cuidada i exquisida, que es va introduint a poc a poc en la vida i que s’allunya de la mort sense gairebé adonar-se’n.

Eva Baltasar fa un exercici d’honestedat amb la protagonista, que no va amb embuts i es parla –ens parla– sense mitges tintes, sense filtres, sense convencions. Potser aquesta honestedat ha sigut la responsable de l’èxit de la novel·la, que recentment ha guanyat el Premi Llibreter. La potència d’una veu sense embuts, sense remordiments, que narra la seva pròpia introspecció, sense dramatismes, amb frescor, sense drames.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I, contra tot pronòstic, el final és com una bufetada de tendresa, que deia la poeta Mía Gallegos en el seu poema. Sense escarafalls, el personatge ha aconseguit instal·lar-se al costat oposat de la seva pròpia existència i, de nou, torna a no respondre segons el que s’espera d’ella. És, sens dubte, una de les protagonistes més memorables de la narrativa catalana contemporània, i com no podia ser de cap altra manera, no se li podia escapar a una editorial comClub Editor, que té el millor de la literatura clàssica i moderna que s’ha escrit en aquest país.

Molt al contrari del que passa amb 'Valentino', de Natalia Ginzburg, en el qual l’homosexualitat del personatge apareix entre línies, la protagonista de 'Permagel’, no només és explícita i es presenta com una lesbiana –menció especial al primer festival de QLit de fa només unes setmanes–, sinó que la seva sexualitat, el seu desig i les seves aventures amb altres dones són un altre dels encerts de la novel·la: com les relacions que manté amb altres dones ens perfilen personatges secundaris dels quals voldríem saber més, i com una dona amb pensaments suïcides queda lligada a la vida, no només per la tendresa cap a la seva neboda, sinó per les seves relacions sexuals. En definitiva, una novel·la atapeïda de personatges femenins memorables.