Un model demolidor basat en la rentabilitat
Economicisme i precarietat en la ciència
Si apostem per la investigació científica, és necessari abandonar el model economicista, l'aplicació del qual resulta demolidora
nualart-11-7-2018
Ciència és el coneixement obtingut mitjançant el mètode científic, un procediment basat en l’experimentació. L’experimentació no permet identificar el que és veritat, només permet esbrinar amb certesa el que és fals o quines hipòtesis són equivocades. Aquesta característica diferencia la ciència de les ideologies i de les religions, que postulen veritats absolutes. Quan es tracta d’entendre la realitat externa a l’ésser humà, únicament les disciplines que utilitzenl’experimentació controlada del mètode científic poden conèixer i predir els fenòmens físics amb una possibilitat d’equivocació baixa.
L’èxit predictiu de les ciències experimentals ha fet que moltes disciplines s’autodenominin ‘ciència’. Així, en algunes universitats, es poden trobar els departaments de ciències econòmiques, ciències polítiques, etcètera, que no utilitzen, o no poden utilitzar, el mètode científic, perquè el seu poder predictiu és similar al de l’atzar. Coneixements com el de l’economia són imprescindibles per entendre i organitzar el present, però quan una disciplina no experimental fa prediccions de futur es converteix en una ideologia que només pot imposar dogmes.
La falsa investigació d’excel·lència
Un exemple d’ideologia dogmàtica, sorgida de la teoria econòmica, és l’economicisme, que prediu esdeveniments futurs partint de principis de cost-benefici. No és possible saber per endavant si els principis economicistes són falsos perquè no es poden sotmetre a una experimentació controlada. No obstant, l’economicisme s’ha infiltrat en molts àmbits de la vidai hi ha introduït termes com 'capital humà', 'inversió en talent’, 'màxim rendiment’. Quan l’economicisme s’aplica, per exemple, a les relacions de parella, és una font d’infelicitat, perquè provoca que les persones busquin el màxim benefici propi a costa les altres i impedeix les relacions interpersonals equilibrades o l’amor desinteressat.
Distingir entre estudis científics rendibles o inútils impedeix fer alguns descobriments rellevants i provoca fuga de cervells
Però quan s’aplica a la investigació científica, l’economicisme és demolidor, perquè estableix que només s’ha de fer investigació "d’excel·lència", la qual defineix com aquella que produeix benefici pràctic immediat. La política economicista defensa un model privat de generació i gestió de coneixement en detriment del que generen les universitats i els centres públics d’investigació. En conseqüència, finança grups d’investigació molt grans, liderats per suposats 'científics estrella', que en realitat són gestors despietats del que anomenen 'talent’. Això vol dir que es beneficien de la feina d’investigadors, ja sigui postdoctorals o que encara fan la tesi doctoral, als quals, en lloc de formar com a científics, tracten com a "capital humà", i els paguen sous baixos i els acomiaden quan ja no se’ls poden aprofitar més. Aquesta política científica economicista, que s’ha aplicat intensivament al nostre país durant gairebé 15 anys, ha provocat la desaparició d’equips d’investigació petits. En conseqüència, molts doctors, formats en universitats públiques, s’han vist obligats a abandonar la investigació o anar-se’n a països on hi ha més oportunitats i més equips d’investigació.
Un indicador que l’economicisme aplicat a la investigació científica és perjudicial és el fet que la majoria dels avenços científics més beneficiosos per a la humanitat s’han aconseguit en contra dels principis economicistes. Un estudi recent demostra que la majoria (80%) dels medicaments curatius existeixen gràcies a troballes que es van fer en projectes d’investigació bàsica que no buscaven resultats pràctics; la majoria realitzats en països anglosaxons. Precisament, aquests països saben que la ciència és intrínsecament pràctica i no ha d’estar condicionada a principis economicistes. Per exemple, la meitat del pressupost total d’investigació per al 2017-2018 alRegne Unit (3.602 milions de lliures esterlines, uns 4.075 milions d’euros) es destina a universitats i centres públics per subvencionar projectes sense restriccions.
La distinció que fa l’economicisme entre la ciència excel·lent i la no excel·lent, la rendible i la inútil, és absurda i sense fonament. La ciència, quan es fa de manera tècnicament correcta per incrementar el coneixement, beneficia tota la humanitat. Si volem un país en què la investigació científica produeixi descobriments rellevants i que els científics formats en universitats públiques no es vegin obligats a marxar o a renunciar a la seva formació és necessari abandonar el model economicista d’investigació d’excel·lència que s’ha aplicat fins ara.
