La cova i la serp

El recorregut que té un succés com a notícia no només depèn de factors intrínsecs, sinó que està condicionat per l’eventual existència d’altres fets amb més mèrits per captar l’atenció dels mitjans i els seus públics. Dècades enrere, es va encunyar l’expressió 'serp d’estiu' per al·ludir a notícies d’interès dubtós que, a falta de continguts de més substància, trobaven col·locació en la premsa durant l’època estival. Avui, en un entorn d’ingent saturació informativa, anem sobrats de notícies, però són poques les històries capaces de capturar l’interès d’audiències globals i massives durant setmanes.

Com les millors narracions de ficció

Aquests últims 17 dies, els mitjans de comunicació de tot el món han dedicat un munt de minuts i de pàgines a la peripècia delsnens tailandesos atrapats juntament amb el seu entrenador en una cova. Més que una serp d’estiu, el que trobem en aquesta cova del nord de Tailàndia és una prodigiosa combinació d’ingredients capaços d’atraure i retenir la nostra atenció tal com passa amb les millors narracions de ficció.

El primer d’aquests ingredients ésl’edat dels protagonistes. En un món cada vegada més insensibilitzat pel consum d’una dieta informativa rica en tragèdies d’un sol ús, la infància i el que l’incumbeix és un dels pocs reductes que mantenen la capacitat de commoure’ns.

La noció de repte és un altre dels ingredients essencials d’aquesta història. La dificultat extrema que presentava l’evacuació dels nens des d’una gruta ja gairebé inaccessible convertia l’operació en un desafiament logístic, tècnic i humà limítrof a la proesa. La perillositat i la complexitat de la gesta van quedar, a més, dramàticament remarcades per la mort d’un dels bussejadors experts que van participar en les tasques de rescat.

També ha ajudat a alimentar la maquinària mediàtica la profusió d’imatges, des de fotografies dels nens atrapats fins a vídeos gravats a l’interior de la cova, passant per les declaracions a càmera de membres de l’equip de rescat, les infografies laberíntiques de les grutes i les connexions en directe des de l’hospital on els nens salvats anaven sent ingressats. En una cultura tan eminentment audiovisual com la nostra, és difícil que un succés mancat d’imatges il·lustratives faci fortuna com a notícia.

Notícies relacionades

Rescatats els 12 nens de la cova de Tailàndia | Última hora en directe

Rescat a Tailàndia: així és l'entrenador dels nens

El ritme àgil dels esdeveniments (gairebé sense temps morts) i la serialitat, evidenciada molt particularment en l’evacuació dels nens en grups de quatre, han sigut un altre ingredient clau a l’hora de mantenir la tensió i l’atenció. I el sempre emocionant factor contra rellotge, atiat perl’amenaça d’imminents pluges torrencials que podrien haver aniquilat qualsevol opció de rescat. Les xarxes socials, finalment, també han tingut un paper destacat en la cobertura de l’esdeveniment a escala planetària, retroalimentant-se amb els mitjans de comunicació convencionals en un bucle pràcticament infinit.

Amb una narrativa tan potent, ¿per quan la pel·lícula sobre el succés?