Trump i l'OTAN: males maneres

L’OTAN té algunes característiques estructurals que surten a debat una vegada i una altra quan hi ha una cimera de màxim nivell entre els líders dels estats membres. I entre aquestes qüestions sobresurt el tema de la despesa en defensa en relació amb el PIB de cada un. Per tant, no és exactament nou que Donald Trump torni a insistir que tots han de complir contribuint amb el 2% dels seus pressupostos nacionals. De fet, com tothom sap, es tracta d’una recomanació que cada Estat s’esforçarà a complir segons les seves possibilitats i "segons les seves diverses contribucions a la seguretat col·lectiva". Per posar un exemple, exigir a Islàndia o Luxemburg aquest 2% és absurd. En altres casos, com Eslovènia o els bàltics, la contribució primera és ja per si mateix haver-se alineat amb l’OTAN contra Rússia. Per tant, no és que Trump digui una cosa nova, el que sí que fa és fer-ho amb les pèssimes maneres a què ens ha habituat ràpidament.

Una altra característica és que des de la seva fundació el 1949, en ple esclat de la guerra freda, el comandant en cap de l’estructura militar de l’Aliança ha sigut sempre dels Estats Units, i a canvi, el secretari general ha sigut sempre d’un dels estats membres restants, europeu o canadenc. Però és una estructura militar, amb una lògica de funcionament conforme amb això, i el comandament operatiu, l’estructura de coordinació i comunicació, i sobretot la intel·ligència han estat sempre sota lideratge dels Estats Units. El lema és, per tant: “Gastin vostès més en defensa, que nosaltres els direm com i on fer-ho”.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Valgui de mostra el cas de Kosovo. El 2009, Espanya tenia tropes com a membre de l’OTAN a Kfor, la força militar desplegada a Kosovo des de 1999. De manera poc hàbil, per dir-ho suaument, el Govern espanyol va anunciar unilateralment que es retirava de Kfor. Les raons objectives per fer-ho eren més que justificades, a partir del moment que Kosovo proclama unilateralment la seva independència, i així que Kfor seguia amb el seu mandat en la nova situació, els estats de l’Otan que no reconeixien Kosovo havien d’abandonar Kfor. Però el secretari general de l’OTAN i sobretot el comandament nord-americà es van mostrar molt ofesos per no haver sigut consultats prèviament. Si no fos perquè en cada cas en què els Estats Units retiren efectius d’operatius internacionals, com Sfor a Bòsnia, Kfor a Kosovo o els retira de manera significativa com a l’Afganistan (Isaf), primer ho decideix, i posteriorment ho comunica als altres socis. Sense consultes prèvies.

La part greu ara no són només les males maneres de Trump amb els seus aliats més fiables a tot el planeta, segons ha dit Donald Tusk. El greu és que Trump no té cap tipus de criteri estratègic per a aquesta qüestió, com no sigui el de tractar (malament) els seus empleats europeus. Fa uns dies es va filtrar que preguntava al seu gabinet que “per què no envair Veneçuela”.