Cimeres, aranzels i eleccions

Com qualsevol president, Donald Trump ha participat en cimeres del’OTAN, el G-7 i el G-20. Trump vol una governança internacional en matèria de seguretat, economia i comerç acordada amb els líders de les grans potències, siguin de democràcies o dictadors. Trump i els seus votants volen posar ordre al món amb altres líders forts perquè creuen que el multilateralisme tradicional ha perjudicat els EUA en matèria d’acords de comerç o finançament de l’OTAN.

Trump pensa que pot pactar acords amb líders com Kim Jong-un, de Corea del Nord, i que els seus ministres s’ocupin de negociar els detalls. Kim ha aconseguit que els EUA i Corea del Sud suspenguin els seus exercicis militars i que es relaxin a la pràctica les sancions aplicades per l’ONU sobre el règim de Pyongyang. A canvi, Occident no ha rebut res concret i els satèl·lits demostren que Kim ja està ampliant les instal·lacions d’un programa nuclear que no abandonarà.

Cita a Londres

En els pròxims dies Trump visitarà un Regne Unit el Govern del qual està sumit en una altra crisi per les negociacions del ‘brexit’, assistirà a la cimera de l’OTAN a Brussel·les i es reunirà amb Vladímir Putin a Hèlsinki. La contraposició de la cordialitat de Trump amb Kim a Singapur amb l’animositat entre el president i els líders del G-7 al Canadà a causa dels aranzels imposats per Washington va ser xocant. Podria passar el mateix si Trump critica els seus aliats de l’OTAN per la seva insuficient despesa en defensa i després mostra afecte per Putin.

Trump repeteix que els EUA han de cooperar amb adversaris, però les seves cimeres amb Kim i Xi Jinping no han produït resultats concrets. Putin no té cap intenció de limitar la influència de l’Iran a Síria ni frenar les activitats de ‘hacking’ i desinformació. Una ciutadana britànica ha mort després d’entrar en contacte amb una substància química (Novitxok) només fabricada a Rússia. Occident manté les seves sancions sobre Moscou per l’annexió de Crimea i el recolzament als rebels pro russos a Ucraïna.

La crisi pels aranzels

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Diversos països de l’OTAN han augmentat la seva despesa en defensa, una cosa que Trump podia celebrar a Brussel·les. Però la imposició d’aranzels sobre les importacions d’acer dels membres de la UE (i el Canadà) i les represàlies sobre exportacions dels EUA enrariran la cimera de Brussel·les. Els aranzels aplicats sobre 1.000 productes xinesos per valor de 34.000 milions de dòlars incrementaran els preus d’importacions xineses de panells solars, mobles, roba i calçat.

Els agricultors dels EUA supliquen a Trump que desisteixi d’unes guerres comercials que encareixen les seves exportacions de soja, blat de moro, blat i carn bovina a la Xina, la UE, el Canadà i Mèxic. Si imposa aranzels a vehicles de la UE, el consumidor haurà de pagar una mitjana de 5.800 dòlars addicionals. El perjudici que les guerres comercials de Trump ocasionen als consumidors, agricultors i empreses passaran factura política al president. La pregunta del trilió és si el mal serà prou gran per causar la pèrdua de la majoria republicana a la Cambra de Representants al novembre.