Anàlisi
Enginys sobre rodes
Benvinguts els nous artefactes, però sense oblidar que la ciutat és un lloc d'intercanvis civilitzats
zentauroepp43909517 barcelona 22 06 2018 sociedad barcelona tema del dia del lu180706160522 /
Un recorregut per la ciutat lliscant sobre rodes és una experiència esplèndida, sobretot si no hi ha fums de cotxes, ni soroll. Fa 20 anys que creix exponencialmentcreix exponencialment el nombre i la diversitat d’artefactes, motoritzats o no, que circulen pels carrers per desplaçar-se. 'Segways’, plataformes, patinets elèctrics, rodes i tricicles se sumen als cotxets, cadires de rodes, 'skates', bicicletes, carros de repartiment... L’escenari s’omple d’actors que demanen pas. I els carrers no són elàstics. L’espai del carrer és sobretot un espaid’intercanvi social i és limitat.
Els artefactes que primer han de reduir de manera dràstica la seva presència són els cotxes. Els pròxims anys desapareixeran de Hèlsinki, Zuric i Copenhaguen. A les ciutats mitjanes i el suburbi a França estan sorgint 'apps’ per compartir vehicles i flamants tramvies. Els joves ja no pensen a comprar cotxe: és perillós per a la salut, car i impossible d’emmagatzemar. La tecnologia de l’automòbil està aterrant en el món del transport col·lectiu. La pròxima irrupció de cotxes autònoms, camions robotitzats i drons voladors per repartir mercaderies, completen el panorama.
El canvi climàtic obliga
Adaptar-nos a aquesta nova situació, que comporta mes pressió en l’espai públic, significa assegurar que, com en altamar, el més feble –el vianant– té prioritat i dret de pas. La vorera és un espai per caminar, entretenir-se i conversar amb el veí o amb el mòbil. Fa 40 anys anar amb bicicleta per desplaçar-se era una excentricitat. Els temps han canviat. És el mitjà que més ha crescut i reclama més espai dels carrers. Els nous ginys circulant per les calçades i carreteres ens aproximaran a les estacions i poden contribuir, indirectament, a millorar la qualitat de l’aire i dels paisatges. Perquè aquí, en poques dècades, adoptem el pitjor del suburbi americà: l’ús del cotxe com si fos un cavall porta a porta i la multiplicació de noves vies i rotondes, que sobretot han triturat el territori i han destrossat el camp. Convé revisar què reclamen quan es refereixen a infraestructures. ¿Es tracta de més asfalt? El canvi climàtic obligarà a un canvi profund de perspectiva i hàbits.
S’ha d’afavorir l’ús d’aquests nous artefactes que permeten desplaçar-nos ràpid en recorreguts curts, ocupen poc espai, no contaminen i no fan soroll. Artefactes que a més poden ser el complement perfecte per impulsar un úsmés gran del ferrocarril i, per tant, reduir els viatges en cotxe, també en poblacions petites.
No obstant, aquesta nova oferta és un empipament quan es converteix en un sistema generalitzat per visitar la ciutat. És perillós ensopegar amb visitants o turistes, muntats sobre plataformes amb casc i xancletes, creuant voreres, parcs i passejos, rere un líder de grup que, com en un acudit de Sempé, indica amb el seu índex: "Anem cap a allà, Gaudí." Per a aquest tipus de 'tour' urbà, és millor un carruatge pintoresc.
La ciutat és essencialment un lloc d’intercanvis, però civilitzats. ¡Benvinguts els nous enginys, per les calçades!
