Els audiollibres
Llegir és una altra cosa
Llegir és arriscar-se. És atrevir-se a entrar a la cova i endinsar-s'hi. Escoltar és sentir els gemecs de la cova en un fil musical que sona a la botiga de 'souvenirs'.
No tinc res en contra dels audiollibres. Em sembla un invent magnífic que, d’altra banda, no és cap invent. Les històries sempre s’han explicat i sempre hi ha hagut algú que les escoltava. És així com va néixer la literatura i, de fet, com pensen molts estudiosos, Homer no va ser sinó la confluència personificada, o mitificada, dels poetes que narraven les aventures d’Ulisses, amb un oral ímpetu homèric abans que Homer irrompés als manuals. I tot depèn, també, de qui llegeixi o reciti el llibre en qüestió. Per exemple: escoltar la Divina Comèdia en la veu de Vittorio Gassman, tot i que entenguis la meitat de la meitat dels tercets encadenats, és un plaer similar al de sentir les àries tristes i impetuoses de la Callas, per dir-ne una. A més, els audiollibres són utilíssims per a persones amb dificultats visuals, per adormir els nens i per entretenir-se en les estones d’espera mentre Ryanair, per dir-ne una, ens anuncia el retard o la cancel·lació del vol.
O per escoltar-los mentre corres, mentre cuines, mentre vas amb metro. És a dir: quan fas altres coses. Aquesta és la propaganda amb què s’anuncia un sector a l’alça, a diferència dels 'e-books’, que sembla que no acaben de funcionar. Resulta que "pots llegir siguis on siguis", i que "pots llegir com vulguis", amb aquesta "nova manera de llegir", pensada per "recuperar l’hàbit de la lectura".
Doncs, no. Per aquí no hi passo. Si corres, no pots estar llegint, excepte si llegeixes Murakami. Si cuines, tampoc, excepte si es tracta d’un llibre de receptes. Si esperes un avió o vas amb metro, segur que sí, però llavors parlem de llegir, que significa penetrar en el text de tal manera que l’assimiles, és a dir, el reedifiques, completes l’escriptura i acabes de construir l’artefacte que algú va dissenyar perquè explotés davant dels teus nassos. Llegir és arriscar-se. És atrevir-se a entrar a la cova i endinsar-s’hi. Escoltar és sentir els gemecs de la cova en un fil musical que sona a la botiga de ‘souvenirs’.
