Mercadeig amb els mitjans públics

Ningú amb sentit comú qüestiona que els mitjans públics de la Generalitat de Catalunya, TV-3 i Catalunya Ràdio, han tingut un paper essencial en la recuperació de la llengua catalana i en la creació d’una potent indústria audiovisual. Els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no han sigut ni la televisió antropològica que haurien volgut alguns ni un simple instrument del poder polític que van voler d’altres, i en alguns moments han aconseguit. Aquesta història d’èxit no es mereix veure’s entelada per les desavinences cada vegada més evidents entre els partits i moviments que formen el bloc independentista, majoritari al Parlament. Amb escàs respecte per aquest servei públic, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC es van repartir els càrrecs, inclosos els responsables d’informatius, dins de les negociacions d’investidura. Una barra que va fer recordar les últimes etapes del PP a RTVE o les formes d’alguns partits en els nous canvis en la corporació pública espanyola. Ni els treballadors, ni l’audiència ni el conjunt dels ciutadans es mereixen aquest menyscapte d’un servei públic essencial.

Ara, JxCat bloqueja que aquest pacte pel qual els (mal avinguts) socis de Govern es van repartir el control dels mitjans públics es compleixi, i d’aquesta manera impedeix que ERC assumeixi el control de TV-3. És difícil no veure en aquest episodi tan poc edificant la intenció de JxCat de conservar les quotes de poder que abans es van administrar sota les sigles de CiU o del PDECat. La resistència de Quim Torra i Carles Puigdemont a complir aquest punt del pacte de govern amb Esquerra revela la seva voluntat d’intentar conservar el control dels mitjans públics de comunicació, tot i que sigui de manera precària, tde rencar la confiança dels seus socis parlamentaris, d’incomplir les mateixes lleis del Parlament i de vetar els legítims representants dels ciutadans que vetllen per la pluralitat en aquestes empreses.

En política tot val si es fa seguint les regles i les lleis democràtiques, però el menyspreu per les formes que revelen episodis com aquest allunyen encara més els votants de la classe política i malmeten uns mitjans públics que són de tots i no haurien de ser utilitzats com una poderosa eina en una estratègia partidista.