El misteri dels pirates que menjaven pops

"Des d’aquest passat 1 d’agost hem utilitzat tots els arbres, l’aigua, la terra fèrtil i els peixos que la Terra ens pot aportar en un any". Llavors, d’acord amb aquesta explicació de Valérie Gramond de la Global Footprint Network, ¿com seguim vius uns dies després?, ¿com es mantindran plens els nostres supermercats els pròxims cinc mesos?

Una primera resposta a aquest misteri és senzilla, agafem recursos, sense demanar permís, de les pròximes generacions. La segona resposta per entendre perquè seguim sense racionament de tota mena d’hortalisses, verdures o peix ens l’ofereix un dels plats de moda a l’estiu, el pop. A qualsevol superfície es troba en moltes presentacions, pop envasat al buit, trossejat, congelat... La inesgotabilitat del pop es descobreix al llegir l’etiqueta i buscar la seva procedència. “el pop de millor qualitat del món”, com diu la propaganda d’algunes d’aquestes marques, té l’origen a Dakhla, antiga Villa Cisneros, al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc.

Des de fa dècades els acords de comerç entre la Unió Europea i el Marroc són el mecanisme per a l’espoli dels recursos del Sàhara Occidental, sorres, fosfats i -mitjançant una flota de 126 barcos (100 espanyols)- la caça i captura d’un dels millors bancs pesquers del món, sobretot de cefalòpodes. Un total de 9.000 tones de pop anuals surten de les seves aigües per combatre el nostre risc de desproveïment poper.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Quan se li ha demanat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que es posicioni sobre això, tres vegades ha dictaminat que és il·legal. L’última aquest mateix 19 de juliol, que va concloure que "el territori del Sàhara Occidental i les aigües adjacents al territori no entren dins de l’àmbit territorial respectiu d’aquest acord".

Una sentència que confirma allò que és obvi, Europa es regeix pel codi de la pirateria: robar i amagar el tresor... entre tanques.